Jon Fosse, un Nobel de literatura per a una variant minoritària del noruec

BarcelonaUn Nobel de literatura amb poques sorpreses. L'escriptor noruec Jon Fosse (Haugesund, 1959), reconegut com un dels dramaturgs internacionals més importants, comparat sovint amb Ibsen i Beckett, era a les primeres posicions de les travesses i ha guanyat el guardó dotat amb 11 milions de corones sueques (uns 949.000 euros). L'Acadèmia Sueca li ha atorgat el premi "per les seves obres de teatre innovadores i per una prosa que dona veu a allò que no es pot dir". La seva singularitat està en "la radical reducció del llenguatge a l'acció dramàtica" i la forma en què "posa al centre l'ansietat humana i l'ambivalència", ha afirmat el portaveu de l'Acadèmia quan ha fet l'anunci aquest dijous a les 13 h, com marca la tradició.

"Fa deu anys que assisteixo als debats sobre el Nobel, així que estic acostumat als nervis", ha ironitzat Fosse al canal noruec TV2. "Estic aclaparat, molt content i agraït. Aquest guardó premia la literatura que abans que res vol ser literatura sense prendre altres consideracions. I és un guardó per al nynorsk", ha afegit en un comunicat de la seva editorial noruega. És el quart escriptor noruec que guanya el guardó –l'últim va ser Sigrid Undset el 1928–, però el primer que escriu en nynorsk, una variant estàndard minoritària del noruec que utilitza el 10% de la població de Noruega. L'any passat el va guanyar Annie Ernaux –la dissetena dona en 120 anys d’història–.

Cadència hipnòtica

"M'endinso en el desconegut i en torno amb una cosa que abans desconeixia", deia l'escriptor en una entrevista a The Independent per resumir el seu motor creatiu, defugint de buscar-li un sentit més enllà de l'escriptura. Karl Ove Knausgård, un dels seus compatriotes que també figurava a les travesses i que va ser alumne seu, escriu que Fosse creu en l'escriptura com un exercici enigmàtic i que "el contrast entre l'infinit dins nostre i les limitacions de l'exterior impulsa tot el que ha escrit".

Fosse va debutar el 1983 amb la novel·la Raudt, svart (Vermell, negre) i en el teatre deu anys més tard amb Og aldri skal vi skiljast (I mai ens separarem). Hi va accedir a través de la música i és per això que el seu estil s'ha qualificat d'hipnòtic. L'autor no utilitza els signes de puntuació de forma habitual, sinó que evita els punts i les majúscules, i fa servir repeticions, a la recerca una cadència pròpia a través d'una musicalitat que recorda l'oració. De fet, l'escriptor ha dit en algunes ocasions que per a ell escriure és com resar i que més que per expressar-se, ho fa per desaparèixer. És potser una forma de cercar la pau que va abraçar, juntament amb el catolicisme, per sortir de l'alcoholisme.

L'anàlisi de l'ànima humana

La prolífica obra de l’autor totterreny noruec, que, a més de traduir, ha escrit teatre, novel·la, assaig, poesia i llibres infantils, ha estat traduïda a una quarantena de llengües. La seva trajectòria ha sigut àmpliament guardonada i va ser nomenat Cavaller de l’Orde Nacional del Mèrit a França el 2007.

Les seves obres narratives més emblemàtiques són Septología (De Conatus), volums en els quals explora la condició humana a través del monòleg interior d'un artista; i Trilogía (De Conatus), una novel·la sobre dos adolescents que intenten sobreviure a un món hostil. A més, Random House ha anunciat avui mateix que publicarà els pròxims anys cinc títols d'aquest autor amb la intenció de portar al castellà tota la seva obra narrativa. Començarà amb Melancolía I, Det er Ales, Melancholia II, Kvitleik (A Shining) i el llibre de relats autobiogràfics Scenes from a childhood (Prosa frå ein oppvekst). L'editorial explica que la iniciativa es gestava des de feia mesos i que el Nobel "subratlla la importància d'aquest autor". "En les seves novel·les i contes hi ha melancolia i lluminositat, hi ha paisatges i atmosferes de gran intensitat, i personatge embrancats en una cerca de sentit, d'una forma de transcendència, davant d'aquest misteri irresoluble que suposa l'existència", afirma l'editor de Random House Albert Puigdueta.

Aquesta mateixa setmana també arribarà a les llibreries Mañana y tarde, en una coedició de Nórdica i De Conatus, una novel·la en la qual Fosse aborda el naixement i la mort. Núria Albesa, de Nórdica, considera necessari que el lector conegui aquest "dramaturg importantíssim, amb un miler d'obres", i que ho faci a través de la que consideren la seva novel·la més accessible: "És un autor complicat en el sentit que és molt literari", i aquesta és una bona manera d'introduir-se en el seu univers existencial i en el seu gran tema, l'anàlisi de l'ànima humana. "Als seus llibres, i en tota la seva producció teatral, parla de la vida, de la mort, de l’amor, de la fe, i sobretot en parla des de la consciència de l’ésser humà. Quan t’endinses en la seva prosa és com si entressis a dins de la ment humana. Però escriu d’una manera molt poètica, molt senzilla i molt humil", afegeix Albesa. L'editorial es planteja també editar aquesta novel·la en català, llengua a la qual encara no ha estat traduït. Fosse, però, sí que ha arribat als teatres de casa nostra.

Mestre del drama

L'autor noruec està reconegut com un dels grans dramaturgs internacionals, amb un gran domini del llenguatge, capaç d’explorar tots els racons de l’ànima amb la màxima economia de recursos. El dramaturg Carles Batlle l'emparenta amb Ibsen per "un espai dramàtic altament suggestiu i lligat al territori" i pel seu "simbolisme", expressat en un subtext inquietant. Al teatre català ha tingut més bona acollida que en la literatura. La primera que el va escenificar va ser Carlota Subirós al Teatre Malic el 2001, amb I mai no ens separarem, i després Antonio Simón a la Sala Beckett amb Vindrà algú. També s’ha pogut veure una de les seves adaptacions més icòniques, I am the wind, que va arribar al Grec del 2011 des del Young Vic anglès, en un muntatge signat per Patrice Chéreau que descrivia l’obra com a "sorprenent i extraordinària, al principi difícil d’entendre". Una dècada després, el dramaturg Marc Chornet la va dirigir al Teatre Akadèmia. També ha passat pel Temporada Alta la versió en titelles de Dorm, fillet meu (2006) i Hivern, al Versus i a La Seca, dirigida per Ester Roma.

"Vaig entrar a Fosse per la musicalitat dels seus textos, perquè tenen una lògica que recorda el minimalisme musical. Poques notes que es van repetint, es van modificant, i aquesta repetició provoca un viatge d’atmosferes. Fosse escriu uns diàlegs molt acotats a molt poques paraules amb petites modificacions, i amb aquesta partitura va avançant el drama, un drama profundament existencialista", explica Chornet, que en lloa l'escriptura precisa. "A través de la paraula, Fosse posa una lupa en situacions quotidianes i, observant durant molt de temps, emergeix el drama. Té una sensibilitat molt subtil. Les paraules teixeixen una teranyina al teu voltant", afegeix. El que és transcendental en Fosse és la seva manera d’analitzar l’ànima humana.