Una nova història de la literatura catalana

BarcelonaHa arribat l'hora de posar a l'abast dels lectors una Història de la literatura catalana que es pugui trobar a les llibreries, i a un preu assequible per al gran públic, però sobretot pensada des d'una perspectiva dinàmica i col·lectiva, capaç d'aglutinar punts de vista diversos i reconeixent la importància de les aportacions precedents en el camp. El primer volum de la iniciativa, que han tirat endavant Enciclopèdia Catalana, l'editorial Barcino i l'Ajuntament de Barcelona, és una notícia important, sobretot tenint en compte la crisi sectorial, que fa una mica més difícil la materialització de projectes de grans dimensions com aquest.

El crític literari i editor Àlex Broch va rebre l'encàrrec de dirigir el projecte el 2007, mentre ultimava el Diccionari de la literatura catalana . "Si la voluntat d'aquell projecte era resumir el saber per ordre alfabètic i a partir de 4.000 entrades, fer una història de la literatura observa les lleis de causa-efecte i construeix un discurs lineal i lògic -explica-. Els punts més importants són la interrelació i la contextualització general de les idees. Un projecte d'aquestes característiques vol fer palès que la literatura catalana està contextualitzada en un món europeu i occidental i que un dels valors que l'ha mogut és la recerca de la modernitat".

Conscient que "l'historiador pot construir la història amb encert o amb equivocació", des d'un primer moment Broch ha volgut comptar amb l'equip més ampli d'especialistes possible. Lola Badia s'encarrega dels tres primers volums, dedicats a la literatura medieval; Josep Solervicens, del quart, Literatura moderna. Renaixement, Barroc i Il·lustració , i Enric Cassany i Josep Maria Domingo, del cinquè, centrat en el Vuit-cents. El segle XX quedarà representat en tres volums: dels dos primers se n'ha ocupat Jordi Castellanos (1946-2012) i Jordi Marrugat; del tercer, que recorrerà del realisme històric a la postmodernitat, el mateix Àlex Broch. Cadascun dels volums està integrat per articles fets majoritàriament per professors universitaris de tot l'àmbit geogràfic catalanoparlant -des de la Universitat de Barcelona a la de Girona, la d'Alacant, la de Lleida, la Rovira i Virgili, la Pompeu Fabra, l'Autònoma i la Universitat Oberta de Catalunya-, amb la col·laboració també de professors de Liverpool, la John Hoskins University i l'Institut del Teatre.

"Es tracta d'un treball col·lectiu en tots els sentits: acadèmicament, però també en l'àmbit editorial", recorda Broch, que tot i trobar-se amb la crisi enmig del procés de producció del projecte ha aconseguit que la publicació es tirés endavant. "El conjunt dels vuit volums rondarà les 4.500 pàgines, i n'ha d'aparèixer un cada sis mesos", concreta l'editor: això vol dir que el 2016 veurà la llum l'últim lliurament d'aquesta Història de la literatura catalana .

Ni decadència ni Renaixença

"És la segona història general d'aquestes proporcions, i la primera que es construeix com a projecte unitari -remarca-. Riquer va publicar els tres volums dedicats a la literatura medieval el 1964, més endavant Antoni Comas va continuar el projecte, des de finals del segle XVII fins al XIX, i des d'allà Molas va arribar fins a la dècada dels 80". Publicats per Ariel entre el 1986 i el 1988, els onze volums de la història de Riquer-Comas-Molas no han quedat obsolets però es perden l'aportació creativa i crítica de les últimes tres dècades: "A partir de la dècada dels 80 hi ha una inflexió de bibliografia impressionant. Els trenta anys de normalització del català a l'escola i a la universitat ha permès la professionalització de qui fa recerca i es dedica al coneixement". Al final de cada volum hi ha una extensa secció amb tota la bibliografia citada, que també inclou referències disponibles online .

"Som conscients que som hereus del saber i la tradició", diu Broch. Per aquest motiu no es tracta d'una iniciativa rupturista, sinó que suma els canvis de denominació de la periodització: si fa unes dècades encara es parlava de decadència i Renaixença, els dos termes han estat substituïts per Renaixement, barroc i il·lustració, d'una banda, i romanticisme, realisme i simbolisme, de l'altra. "L'anterior història de la literatura acabava apuntant noms de la generació dels 70 com Gimferrer, Moix, Monzó, Benet i Jornet i Els Joglars. El cicle de la guerra quedava tancat -sintetitza Broch-. El nostre projecte arriba fins al 2010: Gabriel Ferrater i Baltasar Porcel tenen capítol propi, hi surt Jaume Cabré, Jesús Moncada, Carme Riera i narradors més joves. Hi ha un apartat generós dedicat al teatre contemporani, que ha pres molta importància, i també hi ha una presència important de la literatura del jo".