No ha concretat quants es/se’n van vendre aquí

La trampa de Volkswagen ens posa en safata un apassionant trilema sintàctic. En la frase del títol —en diré la frase (1)—, ¿l’en —que representa cotxes— és opcional, obligatori o sobrer? Algun lector, obsedit amb raó per la creixent i preocupant apronòmia del català, potser el veu obligatori; sense en la frase (1) li fa mal a l’orella. A mi no me’n fa i miraré de demostrar, amb arguments gramaticals, que a (1) l’en és opcional.

D’entrada analitzem dues frases més, sempre amb Volkswagen com a subjecte i quants fent referència a una quantitat de cotxes: (2) “No ha concretat quants (en) va vendre aquí” i (3) “No ha concretat quants (en) tenen el motor manipulat”. La intuïció ens diu ben clar que a (2) l’en és obligatori i a (3) sobrer. Per què?

La clau del misteri és el paper sintàctic de quants en cada frase. A (2) és l’OD de va vendre (Volkswagen n’és el subjecte); i a (3) és el subjecte de tenen. I la gramàtica diu que —quan elidim el nom que va amb un quantitatiu (en lloc de dir quants cotxes diem quants )— si quants és l’OD, com passa a (2), l’elisió comporta l’aparició d’un en; però si és el subjecte, com passa a (3), l’en és agramatical.

Què passa a (1)? A (1) tenim una construcció sintàctica anomenada passiva reflexa, com la dels cartells “Es lloguen pisos”, en què pisos —o quants (cotxes)— és a mig camí entre l’OD i el subjecte. Per decidir què és pot ser determinant la posició respecte al seu verb. Per això diem “Molts es lloguen de seguida”, però “Se’n lloguen molts de seguida”.

Però a (1) quants és preverbal per força: encapçala una interrogativa indirecta. No seria gramatical “No ha concretat se’n van vendre quants”. Això fa que la seva posició no determini res i tant pugui ser subjecte com OD. Per això a (1) l’en és opcional.

La passiva reflexa fa que verbs transitius, com vendre o llogar, es comportin igual que els anomenats ergatius, com venir o arribar i, per aquesta raó, l’ en també és opcional a (4) “No sap quants (en) vénen”, obligatori a (5) “Demà en vénen molts” i sobrer a (6) “Molts vénen demà” .