Quins còmics portaran els Reis?

BARCELONAL'editorial La Cúpula ha reeditat en un luxós volum de tapa dura les aventures de Peter Pank, que a mitjans dels anys vuitanta un transgressor Max va crear per a la mítica publicació El Víbora prenent com a referència la figura del personatge de J.M. Barrie que Disney va convertir en els cinquanta en un pastís de fàcil digestió per a tota la família. Pank és un personatge groller i amoral, violent, totalment irreverent i el perfil del qual es va plasmar en samarretes que van portar milers d'adolescents que un quart de segle després, i ja quarantejant, poden recuperar gràcies a aquest volum.

Per la seva banda, Glénat acaba de publicar en castellà Sex report. Diario de un putero en Japón, d'Hiromi Hiraguchi. Si el títol no és prou explícit, es pot afegir que es tracta d'un viatge crònica, sense censura, al submón del negoci del sexe toquiota de la mà del mateix autor, un periodista, actor porno i dibuixant de manga, en una combinació que, més enllà de possibles llicències, invencions o exageracions del narrador, li permet acostar-se a una realitat social que exhibeix entre la ingenuïtat i la sordidesa.

Literatura i tele

Exercici de metallenguatge en un punt en el qual conflueixen còmic i literatura, La ruta de Joyce (Astiberri) és un quadern de viatge que l'historietista asturià Alfonso Zampico va fer per documentar-se, investigar i prendre exteriors a Dublín, Trieste, París i Zuric, les quatre ciutats més importants per a l'autor d'Ulisses i que van servir a Zampico per tirar endavant la seva anterior novel·la gràfica: Dublinés.

Sense sortir-nos del marc transliterari, el premiat il·lustrador valencià Paco Roca (El invierno del dibujante) se submergeix en l'inquietant món de Franz Kafka i s'endinsa en alguns dels seus textos més inquietants per als quals ha dibuixat uns ambients opressius, especialment els creats per a La metamorfosi (Astiberri), relat que dóna títol al volum.

I en un gir que s'allunya radicalment de l'estil anterior, encara que no del concepte d'alienació, el guionista Ramón Pardina i el dibuixant Martín Tognola han publicat, amb el suport de Glénat i El Terrat, Me gusta la tele. Es tracta d'un divertiment lleuger –amb pròleg de Berto Romero– en què, entre altres assumptes, es conjectura sobre què se'n va fer, de la Heidi –una dona que quaranteja i viu amargada amb l'avi–, o d'Oliver i Benji –el primer, jugador del Móstoles, i l'altre, porter de discoteca d'extraradi–, però també serveix per conèixer les diferències entre els homes i les dones davant la tele o per comprovar que es pot tenir una discussió de parella amb frases tretes de la pantalla plana.