Són les quatre de la tarda de l’11 de setembre i la línia 1 del metro de Barcelona comença a circular menys atapeïda de passatgers. La majoria dels participants a la V ja són als seus trams. Recolzat a la porta, llegint uns papers, em trobo Màrius Serra. És un dels oradors que l’organització ha seleccionat per a l’escenari de la plaça Espanya. Interrompo el repàs del discurs per parlar d’això i d’allò. De carambola, Serra em fa cinc cèntims d’un dels familiars més singulars: el monjo Màrius Roig. Serra es diu Màrius per aquest tiet. El 1996 va publicar la novel·la Mon oncle, inspirada en un d’aquells personatges dels quals es pot dir que el món és massa petit per a ell. Màrius Roig era un republicà de Vilanova, dels de pedra picada. Després de la guerra i de combatre per a la República, va patir represàlies però gràcies a la mediació d’un familiar d’Acció Catòlica, només va ser castigat a fer el servei militar durant tres anys a les Balears. Allà se li va encomanar la tasca d’assistir el capellà castrense Guillem Coll, una influència molt enriquidora: va acabar sent ordenat sacerdot cartoixà. Envoltats de gent amb les samarretes vermelles i grogues de la V, Serra recorda que des dels tres anys visitava l’oncle Màrius a la cartoixa de Montalegre. Acompanyat de la seva família, trobava fascinant el món de reclusió en què vivia “aquell oncle estrany”
El visitava semestralment. El nombre de trobades va incrementar-se quan, ja amb “vint-i-pocs anys”, Roig el va nomenar interlocutor amb la família a partir “d’una feridura que va patir”. D’aquelles trobades van sorgir converses més íntimes i secretes de la vida monàstica que anys més tard serien claus per bastir el suspens de Mon oncle. Però Roig no és l’únic oncle de novel·la que va tenir Serra. També a la novel·la apareix el tiet famós de Serra: Francisco Roig, fundador del Museu de Curiositats Marineres de Vilanova. Aquest Roig va ser més conegut perquè va aconseguir ensinistrar un peix, una carpa de nom Juanita, perquè mengés d’una cullera i begués d’un porró. A Mon oncle, Serra va crear un protagonista a partir dels dos tiets però l’escriptor només porta a la cartera la foto d’un d’ells, la d’un jove mossèn amb el cap rapat i els hàbits de cartoixà.