Llegim04/06/2016

La llunàtica obsessió d’un agent de policia

Israel Punzano

La minisèrie policíaca Wet moon és un dels millors títols de la temporada. L’autor, Atsushi Kaneko, defuig els tòpics estètics del manga mainstream i el resultat és una història sòlida amb un dibuix que s’assembla més a l’estil d’autors nord-americans com Charles Burns ( Black hole ) que a l’habitual d’altres mangakes de la seva generació. Temàticament, ha sigut comparat amb el cineasta David Lynch, i a Wet moon les similituds dels universos malaltissos de l’un i de l’altre són innegables. L’epicentre d’aquest manga són les obsessions del protagonista, l’agent de policia Sada, que pateix pèrdues de memòria i al·lucinacions des que va tenir un accident misteriós durant una operació per detenir l’assassina d’un enginyer. La persecució de l’esquarteradora es va transformant a poc a poc en una fixació gairebé amorosa envoltada de l’atmosfera amoral tan típica del gènere negre en què el bé i el mal es confonen. A més, hi ha una altra presència obsessiva en aquesta obra, la de la lluna. D’una banda, perquè s’ambienta als anys seixanta, quan l’home estava a punt de trepitjar-la per primera vegada. I de l’altra per la relació que tants cops es fa entre la lluna plena i els comportaments més extrems. En definitiva, Wet moon agradarà tant als otakus com als que no llegeixen mangues, i posa Kaneko entre els noms imprescindibles a seguir a partir d’ara.