NI PAPER NI DIGITAL

Continuem reflexionant sobre el futur de la lectura. La qüestió del suport físic amb què es faci ja gairebé ens és igual. Totes les previsions fetes pels especialistes s'estan demostrant obsoletes a una velocitat de vertigen. Edició en paper, edició en e-book, tant és: el que cal és llegir. Hem trobat un article del seriós diari britànic The Guardian d'aquest 4 d'octubre en què s'analitza el comportament dels joves britànics entorn de l'hàbit de la lectura. Els resultats són molt preocupants. I no s'hi val a dir que una cosa és el Regne Unit i una altra Catalunya. És veritat que hi ha diferències però les tendències que sorgeixen a la Gran Bretanya i als Estats Units acaben arribant.

Els resultats de l'enquesta, feta a gairebé 35.000 escolars entre 8 i 16 anys, corroboren actituds ja prou conegudes. Per exemple, dins de la mandra per llegir, en tenen menys les noies que els nois. També hi observem que el descens de nois i noies que llegeixen fora d'hores de classe (un 10% en només set anys, ha baixat del 38,1% al 28,4%) si bé és lamentable, també és cert que no és cap sorpresa. Ni tampoc no ho és que la tendència forta del jovent ja no és la de substituir el paper per la lectura digital, sinó la de saltar directament a tots els altres mitjans audiovisuals que els mèdia ofereixen. Són uns joves, doncs, que, tal com diu el diari: "Cada vegada consumeixen més la informació per mitjà de canals que no impliquen la lectura o l'escriptura de text". Ara bé, el que ens ha de fer reflexionar és l'opinió que sobre el fet de llegir manifesten els mateixos joves.

LLEGIR, COSA DE NENES

Tal com remarca el diari, molts d'aquests nois i noies estan en una edat preadolescent o adolescent, en què la pressió social i de l'entorn és molt forta. En què es creen vincles emocionals molt poderosos i en què sentiments com ara el ridícul o la vergonya marquen sovint les pautes de comportament. Doncs bé, d'entrada destaca el fet que en aquests set anys de l'estudi ha augmentat significativament l'opinió dels nois sobre el fet que llegir és cosa de noies. És molt greu. Però sobretot ha augmentat el nombre de nois que estan d'acord amb l'afirmació: "Em fa vergonya que els meus amics em vegin llegint". Per què? Sembla evident, perquè és cosa de nenes, però atenció, tant un sexe com l'altre consideren majoritàriament que llegir és una cosa del passat i que és propi de persones grans.

Per Jonathan Douglas, director de la National Literacy Trust, l'entitat que ha fet la macroenquesta, "és una tendència social i cultural que ha de ser abordada". Doncs que ens expliqui com, sisplau. Aquí encara ens hi estem deixant la pell per demostrar que "llegir no és avorrit" i a la Gran Bretanya ja estan dient que, avorrit o no, llegir és cosa de vells i que ni pensar-hi. És desencoratjador.

Els especialistes afirmen que els hàbits principals de la vida s'agafen entre els quatre i els sis anys. Després és difícil que se n'agafin de nous. Llegir és un hàbit que arriba potser una mica més tard, però potser per això és fràgil i fàcil de perdre. Si algú té una idea brillant, que la digui. I que ho faci ben ràpid.