L'impressor Octavi Viader va publicar la primera versió de La montanya d'amethystes l'any 1908. El seu autor, Jaume Bofill i Mates -que signava amb el pseudònim de Guerau de Liost-, tenia aleshores 30 anys. Va morir 25 anys després sense poder veure publicada la revisió que n'havia enllestit, "amb el títol ara ortografiat de La muntanya d'ametistes i el contingut refet de cap a cap", tal com recorda l'editor Jordi Cornudella a l'inici del volum que els lectors de l'ARA podran aconseguir diumenge, integrat per la versió del 1933 i La tardor a muntanya i altres poemes , recull de poemes pòstums.
Prologat per Josep Carner, La muntanya d'ametistes és un dels llibres més representatius del Noucentisme. Segons Eugeni d'Ors, De Liost "empresona la natura". Carner afegeix, després de lamentar la mort de l'amic: "És la teva exploració incipient, i ja tan sortosa, de la bellesa que sobtadament, de pertot et cridava amb veu entenedora, i és l'esplai insabut del teu propi misteri que se li ajuntava". Dos exemples: "Així, les fades / en els estanys / juguen plegades a fer paranys, / mostrant la nua / beutat del cos. / Ai de qui grua /copsar-ne un tros!" ( Fantasia ); "L'anguila que forga / esbulla un estol / de barbs que a la gorga / prenien el sol" ( El torrent ).