L’esbojarrat risc de no llegir Montaigne

Presentar un llibre al magatzem d’un restaurant de cuina casolana pot semblar una idea extravagant. Però en aquest cas no podia ser més indicat. Perquè el llibre de què parlem és Diccionari Montaigne, d’Ignasi Aragay, i Montaigne és els Assaigs, és a dir, la cuina de l’ànima a foc lent, l’experimentació continuada i nutritiva, la indagació en la tradició per, sempre en relació amb els altres i amb el món, construir-se un mateix. Qui conegui el restaurant Gelida del carrer Urgell sap que portar-hi aquesta actitud vital és com portar diners a la banca. A més, es tracta d’una reedició, i per tant el llibre anava de rebotiga (editorial) a rebotiga. Tot encaixava per al rellançament.

Va ser dimecres. En aquell magatzem, entre dècades de converses, de llenties estofades, de comensals que han carregat dins seu -com hauria dit Montaigne-“la condició humana sencera”, el director editorial d’Ensiola, Guillem Frontera, donava les raons de la publicació: “No es pot viure sense Montaigne. El risc d’anar per la vida sense haver-lo llegit és... com no vacunar-se”. Ignasi Aragay, l’autor-compilador d’aquest itinerari per un filòsof “inesgotable”, va destacar el caràcter introspectiu i fluctuant del seu pensament, i alhora el seu component relacional, obert sempre a l’altre, en una reivindicació de l’escepticisme humanístic que suggeria la utilitat del tarannà montaignià en temps de bunquerització política i, també, de trànsits i reavaluacions personals i col·lectives. “No he fet el meu llibre més del que el meu llibre m’ha fet a mi”, va citar Aragay. I el periodista i historiador Joan Safont -després d’un instant de revelació davant del plat de fricandó- va voler recordar que Montaigne va ser prou agosarat per enviar el seu missatge de tolerància en època de guerres de religió.

Al voltant de la taula parada amb les imprescindibles estovalles de quadres, va prendre la paraula també el filòsof Josep Ramoneda, que, mentre un cambrer, enllà, cantava unes faves a la catalana i una porrusalda, va ser la mesura de totes les coses (montaignianes) al situar l’autor francès en l’origen de la “primera Il·lustració” juntament amb altres filòsofs com Maquiavel. “Ells, entre altres coses, van trencar amb el predomini teològic, i Montaigne va naturalitzar la mort”. L’humanisme, manllevant la descripció que Pere Lluís Font sol fer-ne a les seves classes, va fer un pas enrere (cap als clàssics grecollatins) per poder fer un enorme salt endavant.

REFERENT LITERARI

Aragay, que va concebre el Diccionari Montaigne després de publicar un reportatge sobre la traducció de Vicent Alonso dels Assaigs (“un monument”, en va dir), va recordar l’enorme dimensió literària d’un filòsof i escriptor “que va inventar l’assaig i el jo literari”. L’expressió de pensaments reveladors, no sempre senzills i a vegades contradictoris, l’aconseguia a través de la simplicitat del llenguatge: “Tot ho pot escriure amb les paraules que es fan servir al mercat”, va apuntar Frontera.

El Diccionari Montaigne, incitació i guia cap a l’autor francès, classifica temàticament fins a “865 pensaments de savis”, 730 del mateix Montaigne i la resta dels seus clàssics grecollatins. Podria ser, doncs, en si mateix un petit clàssic. Perquè si Borges l’encertava, clàssic ve del llatí classis, fragata, i en un vaixell tot està, com diuen els anglesos, shipshape, és a dir, perfectament ordenat. Fins i tot el pensament de Montaigne.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per adquirir Diccionari Montaigne d'Ignasi Aragay (Ensiola) a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.