Vilafranca del PenedèsAquest dissabte mateix llegia en aquest diari l'article "Sofia Tolstoi contraataca", traduït del 'New York Times', i vaig pensar que tenia moltes ganes de rellegir 'La sonata a Kreutzer', de Lev Tolstoi, que Acantilado va publicar el 2003, amb traducció de Ricardo San Vicente. No passava encara per la meitat de la novel·la que l'amic Bernat Puigtobella em va trucar per comunicar-me la trista notícia de la mort de Jaume Vallcorba, de qui no era pròpiament amic, però a qui vaig tractar amb una relativa assiduïtat i a qui continuaré admirant durant molt temps.

Si existís un Nobel de l'edició literària (en realitat, podria ser el mateix Nobel de literatura), Jaume Vallcorba l'hauria d'haver rebut ja fa temps. El mereix més que qualsevol altre editor que jo hagi conegut. Perquè era, d'entrada, un home que feia la seva feina fins a les últimes conseqüències: es deixava moltes hores en la millora d'un original o es deixava la pell per aconseguir els drets d'un autor que li interessava. La seva obra publicada és, ras i curt, colossal, irrepetible. Pels textos medievals que ha tornat a fer brillar, en edicions magnífiques, d'una encomiable pulcritud. Per la dimensió que han aconseguit alguns autors catalans del seu catàleg. Per la impressionant recuperació que ha dut a terme d'alguns dels grans noms de la tradició europea d'entreguerres, amb Joseph Roth i Stefan Zweig al capdavant...

Però deixeu-me que pari una atenció especial a alguns llibres de la seva col·lecció de poesia que passaran, per dret propi, a la història (i que ho faran no sols per la bondat de la poesia que contenen, per descomptat, sinó també per l'excel·lència de l'edició). L'edició crítica de la poesia de J. V. Foix, que el mateix Vallcorba va signar. La de 'Poesia', de Josep Carner, a cura de Jaume Coll. I, finalment, el llibre pel qual vaig fer-me incondicional de Quaderns Crema i que em va afranquir el pas a aquesta aventura intel·lectual i cultural de primer ordre: 'L'edat d'or', de Francesc Parcerisas.