Premis literaris
Llegim26/01/2012

Imma Monsó, premi Ramon Llull 2012

El jurat de la XXXII edició del premi més ben dotat de les lletres catalanes –actualment la recompensa és de 90.000 €– s'ha decidit a premiar la novel·la 'La dona veloç', que vol reflexionar sobre la immediatesa i la hiperactivitat del món actual

Ara
i Ara

BarcelonaL'escriptora Imma Monsó ha obtingut avui el XXXII premi Ramon Llull, el més ben dotat en la literatura catalana, amb 90.000 euros, per la novel·la La dona veloç, en què tracta sobre la percepció que es té del temps en l'actualitat.

Monsó ha explicat en roda de premsa que la seva obra, que considera una de les més ambicioses de la seva trajectòria, està protagonitzada per una psiquiatra de 48 anys, que sempre corre i té una percepció del temps distorsionada, al límit del trastorn, amb un lema principal en la seva vida: "Com més aviat millor".

Cargando
No hay anuncios

El secretari del jurat, Emili Rosales, que abans d'oferir la seva opinió sobre el llibre ha volgut tenir un record per al recentment mort Carlos Pujol, ha indicat que es tracta d'un relat amb "personatges fascinants que es van desenvolupant amb la història, fins al punt que tots ens acaben sorprenent".

"Sóc ràpida, no ho puc evitar", és la primera frase del segon capítol d'una novel·la que també tracta, segons la seva autora, d'algú que, malgrat el seu ritme veloç, té "una vocació de lenta, contemplativa, de poeta, d'abstreure's, encara que no en sap".

Cargando
No hay anuncios

La família

La novel·la també tracta les relacions entre una filla i un pare, un cirurgià vascular malalt i amant de l'art. Una casa amb jardí, de províncies –podria ser semblant a la casa familiar de Monsó a Lleida– és l'únic espai concret de la novel·la, encara que el lector sabrà que Agnès, la veloç protagonista, viu a Barcelona.

Cargando
No hay anuncios

La dona veloç, d'altra banda, es pot veure com un homenatge a "l'amistat en majúscules, la que dura sempre" i adverteix la seva creadora que compta amb un final del tot sorprenent. "És tan imprevist que ni la mateixa narradora l'ha pogut endevinar. Canvia tota la història".

Respecte a com va sorgir la idea de la narració, Monsó reconeix que cadascun dels seus llibres respon a preguntes i perplexitats d'una etapa de la vida, però en aquest cas, "és una novel·la que feia molts anys que portava dins, a la qual anava fent voltes, també per la diferència sobre com viuen la temporalitat els homes respecte a les dones".