Herois per un dia
Quan sonava Heroes de David Bowie, l’any 1977, Christiane F. ja feia un parell d’anys que estava enganxada a l’heroïna. Va tastar-la per primer cop quan tenia 13 anys en un concert del seu ídol, Bowie.
Christiane Felscherinow, l’adolescent ionqui que es prostituïa als voltants de l’estació del Zoo de Berlín per poder pagar la seva addicció, es va convertir en un símbol sobre les conseqüències de la droga a l’Alemanya de finals dels 70. L’esgarrifosa història de la Christiane es va publicar per primera vegada a la revista Stern, i de seguida se’n va editar un llibre, Yo, Christiane F. Hijos de la droga (Círculo de Lectores, 1982). D’aquell relat sobre la degradació física i moral d’una adolescent se’n van arribar a vendre cinc milions d’exemplars en 20 països. A principis de la dècada dels 80 la història es convertia en pel·lícula, Yo, Christiane F (Uli Edel, 1981), un dels films alemanys més vistos de la història.
Ara fa 35 anys d’aquell primer reportatge i la seva protagonista és una dona de 53 anys que pateix hepatitis, cirrosi i episodis de paranoia. Amb la intervenció i l’ajut de la periodista Sonja Vukovic, Christiane F. narra la seva existència i la constant lluita contra l’addicció. Christiane F. Mi segunda vida retrata, alhora, una societat bulímica de sensacionalisme. Des de la publicació del primer llibre ha estat sotmesa a la persecució constant dels mitjans de comunicació. En el decurs d’aquesta nova biografia, la protagonista es rebel·la contra l’etiqueta de ionqui star, conscient que el personatge que li han atribuït li ha ofert tantes oportunitats com n’hi ha negat d’altres.
Els famosos
En aquestes memòries, Christiane Felscherinow rememora tots els famosos que l’envoltarien durant la promoció del llibre i la pel·lícula i tots aquells que, imantats per la seva història, van decidir protegir-la. La noia de la Bahnhof Zoo va viure l’underground cultural dels 80 a Berlín. Va ser parella d’Alexander Hacke, guitarrista dels Einstürzende Neubauten, va conèixer la cantant Nina Hagen, va viatjar en el jet privat dels Rolling Stones per invitació de David Bowie i va compartir taula amb Federico Fellini o Patricia Highsmith.
La noia que tenia accés a aquestes connexions era la mateixa que fugia per punxar-se perquè no suportava sentir-se sola, la que s’enamorava constantment de toxicòmans, i també la que va tenir un fill i va saber cuidar-lo fins que els serveis socials l’hi van arrabassar.