Los fantasmas , de César Aira, és un bloc narratiu imponent. Transcorre al llarg d'un únic dia -el 31 de desembre- en un edifici a mig fer de Buenos Aires. Després de la visita erràtica dels propietaris de cadascun dels immobles, que lamenten el retard de les obres, l'acció se centra en la peripècia vital del sereno, Raúl Viñas, la seva dona, Elisa Vicuña, i els fills, amb una atenció especial a la més gran de tots, la Patricia. Tots viuen en un habitatge modest instal·lat al nivell superior de l'edifici, a prop del forat on en un futur pròxim hi haurà una piscina de luxe per a la comunitat de veïns, però també del tanc d'aigua "estrany i irregular" i de la gran antena parabòlica en què el lector descobreix per primera vegada tres dels fantasmes que aniran esquitxant les pàgines del llibre, surant en l'aire, recoberts d'una fina capa de pols blanca i despullats de cap a peus.
Acabada el febrer del 1987 i publicada a l'Argentina l'any 1990, Los fantasmas descriu amb minuciositat i tendresa les visites al supermercat de la cantonada, el dinar dels paletes -i l'inevitable excés etílic-, la persecució per part de la Patricia dels seus germans petits, que a l'hora de la migdiada fugen de l'apartament, la fascinació de la jove pels fantasmes i el sopar de Cap d'Any. La majoria de novel·les d'Aira no superen les 150 pàgines, però l'escriptor de Coronel Pringles en té prou per bastir mons d'una gran solvència. En aquest cas, i com passa en bona part dels millors exemples del realisme màgic, la sobrenaturalitat dels éssers flotants és percebuda sense cap mena d'estranyesa per part de la família Viñas-Vicuña. El somni de la Patricia situat al cor del llibre serveix perquè Aira deixi anar unes quantes reflexions arquitectòniques que acaben lligant amb la fatalitat dels fantasmes. Al cap i a la fi, les rialles persistents de les aparicions no poden ser altra cosa que un presagi de la tragèdia, de la mateixa manera que l'arquitectura és "reflex del que s'ha construït i del que es construirà", però també del "no construït".