Crítica
Llegim15/02/2012

El coronel Rip van Winkle

La història de l'home que ha de recuperar la seva identitat perduda és, des d'Ulisses, un dels esquemes bàsics de la narrativa occidental que, en mans d'Honoré de Balzac (1799-1850), posa el focus en la hipocresia i els estrictes mecanismes que regien l'alta societat del segle XIX. 'El coronel Chabert' és una 'nouvelle' divertidíssima

Marina Espasa
i Marina Espasa

BarcelonaUn dels contes populars més enigmàtics de la tradició occidental és aquell de Washington Irving (1783-1859) protagonitzat per Rip van Winkle, l'homenet que, tip dels crits de la seva dona, se'n va una tarda a passejar pel bosc, hi fa una migdiada i quan es desperta i torna al poble descobreix que han passat cent anys i que ningú no el reconeix. La història de l'home que ha de recuperar la seva identitat perduda és, des d'Ulisses, un dels esquemes bàsics de la narrativa occidental que, en mans d'Honoré de Balzac (1799-1850), posa el focus en la hipocresia i els estrictes mecanismes que regien l'alta societat del segle XIX, i esdevé una 'nouvelle' divertidíssima.

A la batalla d'Eylau entre l'exèrcit de Napoleó i les forces russes, el Coronel Chabert, després de comandar una de les càrregues de cavalleria més famoses de la història bèl·lica, és donat per mort per error. Al cap d'uns anys de penúries aconsegueix tornar a París, on descobreix que la seva dona s'ha casat amb un altre home i que, a ell, tothom el pren per boig o per mort. Tothom? No: un jove procurador accedeix a ajudar-lo. Però no perquè sigui bona persona, sinó perquè veu la possibilitat de guanyar-hi alguna cosa -diners o prestigi- sigui quin sigui el resultat de l'embolic. El retrat que fa Balzac dels procuradors deixa els advocats, fiscals i jutges que poblen les pàgines dels diaris d'avui a l'altura de nens d'escola bressol: no es perdin el discurs final del procurador Derville sobre l'amor infinit que regna en les famílies que li fan de clients: "Els nostres despatxos són clavegueres que no es poden escurar". Entre tanta grisor moral, Balzac dibuixa la figura d'un Coronel Chabert recte i honest, de colors llampants, un veritable heroi que s'eleva per sobre del seu (i del nostre?) temps. Algú que, gairebé al final de la vida, afirma que "val més tenir luxe en els sentiments que no pas en la indumentària" és algú que ha entès que, tot i que la bondat no fa ascendir esglaons en l'escala social, atorga una gran dignitat a qui la sap mantenir com a divisa. 'El Coronel Chabert' és deliciosa i exemplar, i tots els francesos la saben de memòria perquè l'han de llegir a escola. Quines idees...