Juanjo Sáez (Barcelona, 1972) aplega a Crisi (d'ansietat) les vinyetes que ha publicat a l'ARA des del novembre del 2010. Són tres anys d'incerteses econòmiques, socials i polítiques que han dibuixat un present tocat pel pessimisme, on no hi ha espai per a la llibertat. En una vinyeta hi apareix un ocell tancat en una gàbia que diu: "Sóc lliure perquè puc volar". La crisi ha despullat la realitat i el paisatge provoca primer por. "Els dolents estan guanyant", diu. Després arriba un emprenyament considerable que Sáez dirigeix contra el poder, l'especulació i la mentida. La conclusió és que, "més que girar full, el que cal és canviar de llibre". I fins i tot espera un "sistema més just". Tanmateix, aquest llibre és molt més que un recull gràfic de la seva manera de mirar i intentar comprendre el món.

A més de les vinyetes de l'ARA, inclou diferents relats que expliquen el tràngol existencial que ha viscut en els últims anys: la mort de l'àvia, de la mare i el pare. Sáez recorda qui eren i quins valors representaven. De l'àvia, "l'eix de la família", va aprendre a posicionar-se sempre al costat del feble. Amb la malaltia de la mare va experimentar la por i alhora l'egoisme per sentir aquesta mateixa por. Del pare explica el daltabaix que va suposar que el despatxessin de la feina. Del dolor, la por i la ràbia, personal i social, surt aquest llibre.