En un passatge de Ciment armat , Constantí Casanovas fa referència a la il·luminació de la cel·la on està tancat: "Aquí dins sempre és migdia. El temps s'ha aturat. Però el més misteriós és que no hi ha ombres". Igual que passava a El cau del conill , tornes a investigar les zones d'ombra i les exposes.

A les meves novel·les explico les zones d'ombra, però sense jutjar, des d'un punt de vista amoral. La idea de la llum del migdia la vaig treure de l'antropòleg James Frazer, autor de La rama dorada . Per moltes societats tribals primitives, l'ombra és l'ànima. Hi ha un moment en què parla d'unes tribus de l'Equador que s'amaguen quan el sol és al punt més alt per no perdre l'ànima.

Constantí Casanovas s'ha enriquit a base de l'especulació immobiliària. De petit se les manega per robar una ració extra de postres a l'escola amb el seu amic Carles Rius, i un dia un dels professors els enxampa i els diu que han comès pecat de gola i avarícia.

El Constantí és producte d'un temps, un context i unes circumstàncies molt concretes. És un predador excepcional, que s'ha enriquit a base del mecanisme de tonto l'últim . La història de Ciment armat diu molt del que ha estat la nostra societat dels últims 25 anys. Hi haurà gent que es veurà reflectida en el personatge, i fins i tot hi simpatitzarà. Fa poc llegia un article de Quim Monzó en què deia que la literatura, a diferència de la realitat, ha de ser versemblant. En els meus llibres no deformo les històries que explico, per molt exagerades que semblin.

El mateix dia que es casa, el Constantí és infidel a la seva dona i demana un favor compromès a Rius.

El Constantí practica sexe anal amb una cambrera portuguesa, i quan treu el pito el té ple de merda. Li demana al Carles que li deixi la corbata per netejar-se'l.

Això passa al primer capítol, i no gaire més endavant trobem un cònsol espanyol, Don Pedro Senillosa, "un pervertit de la més refinada estirp, la dels necròfils".

En el cas de Senillosa només m'he permès el recurs narratiu d'imaginar situacions macabres amb els morts i d'explicar una soirée de les que organitza: jo no n'he visitat cap! Però existeix un Pedro Senillosa. Pel que fa al sexe anal, és una pràctica força comuna, heterosexual i homosexual, i la història del llibre també està basada en fets reals. Quan la meva àvia llegeix aquests passatges diu que sóc un pervertit.

La novel·la se centra en les trames que provoca la detenció de Casanovas al control de duanes entre Hong Kong i Macau amb 1,5 milions de dòlars en una motxilla.

La idea inicial del dònut -que el devores fins que al cap d'un minut ja no queda res- és la que hem viscut en la nostra societat. Diuen que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Jo tinc el meu punt de vista, però em costa jutjar la gent. Hi ha culpables i innocents: la idea de la culpa cristiana -el pes de la moral- no me la crec.

Abans de ser detingut, Casanovas ha de marxar de Catalunya perquè perd molts diners en un projecte urbanístic a la vall de Ruda, en part perquè "els batlles d'aquest país són rapinyaires".

Es diu que als ajuntaments hi ha molta corrupció. Hi ha fragments del llibre en què Casanovas es comporta com un petit Enrique Bañuelos, l'empresari que va tirar endavant Terra Mítica i que ara participarà en el complex hoteler de Barcelona World.

Una de les divises de Carles Rius és: "Si un individu vol formar part d'una tribu però no té diners, a Suïssa o al Berguedà, haurà de fer les maletes". Com que Casanovas fracassa a Catalunya, prova sort al Sud-est Asiàtic.

Hi ha molts catalans que han fotut el camp d'aquí. El punt de partida del llibre era la cobdícia humana. Barcelona ha estat un paradigma important, en aquest aspecte. És molt fàcil pensar en la corrupció valenciana o en la de Pozuelo de Alarcón, però a Catalunya hi ha hagut molt de trepa .

Un dels secundaris del llibre és Onofre Sanllehí, el Porquer , soci del grup de Casanovas i amic.

El Porquer s'assembla al Constantí. Casanovas ve de l' upper Diagonal , l'altre és de poble, però tots dos estan decidits a utilitzar els diners que tenen no només per anar de putes i de vacances, sinó també per fer negoci. La moral de l'un i de l'altre és molt flexible.

Els bancs hi tenen un paper important. Parles de la vinculació amb l'Opus Dei.

Des que Franco va permetre que els tecnòcrates governessin, el sistema bancari va començar a ser dominat per gent de l'Opus. És bo o dolent? No ho sé. Hi ha aspectes que són positius i d'altres que són negatius.

Expliques la història des del punt de vista d'un psiquiatre.

Són els gurus del nostre temps. Hi ha molta angoixa general: el suïcidi és la primera causa de mort no natural. Els psiquiatres, rere el paper de seguretat i condescendència que adopten a la consulta, també són humans. Com no han de patir, si a la idea base -per què som vius- no hi poden respondre?