BarcelonaL'escriptora Carme Riera ha rebut el 18è Premi Trajectòria dins dels actes de La Setmana del Llibre en Català. Riera s'ha mostrat molt agraïda pel fet que el concedeixen els professionals de la cadena del llibre, és a dir, editors, distribuïdors i llibreters. L'escriptora també ha expressat un desig: "seguir fent llibres pel meu país i en la meva llengua, el català".

Carme Riera és catedràtica de literatura espanyola a l'Autònoma de Barcelona i autora de contes i novel·les. Durant la seva trajectòria, ha rebut els Premis Josep Pla, Crexells i la Lletra d'Or, els Premi Nacional de Narrativa i Literatura, que concedeix el Ministeri de Cultura, i el Premi de la Crítica de Serra d'Or. Riera es va donar a conèixer amb el llibre de relats 'Te deix, amor, la mar com a penyora' i és autora d'altres obres com 'Jo pos per testimoni les gavines' (1977), 'Una primavera per a Domenico Guarini' (1981), 'Epitelis tendríssims' (1981), 'Qüestió d'amor propi' (1987), 'Jocs de miralls' (1989), 'Contra l'amor en companyia' (1991).

També destaca 'Dins el darrer blau' (1994), que va ser guardonada amb els premis Josep Pla, Crexells i la Lletra d'Or, a més del Premio Nacional de Narrativa, que, per primera vegada s'atorgava a una obra en llengua catalana i el Premi Internacional Vittorini. Al 2000, la novel·la 'Cap al cel obert' va obtenir el Premi de la Crítica de Serra d'Or i Nacional de Literatura i la seva novel·la 'La meitat de l'ànima' fou guardonada amb el Premi Sant Jordi (2003) i el Maria Àngels Anglada (2005).

El 2006 va publicar 'L'estiu de l'anglès', el 2009 'Amb ulls americans', el 2011 'Natura quasi morta' i el 2013 'Temps d'innocència'. La seva obra ha estat traduïda al castellà, grec, holandès, alemany, anglès, italià, hebreu, portuguès, romanès, francès, turc, àrab, rus, eslovè i estonià.

Pel que fa a la recerca literària, les seves principals contribucions tenen a veure amb el Segle d' Or espanyol i la Literatura Contemporània. De la seva producció cal destacar 'La Escuela de Barcelona', Premi Anagrama d'assaig (1987), 'El Quijote desde el nacionalismo catalán' (2005), 'Azorín y el concepto de clásico' (2006) i les nombroses edicions de textos, especialment de Barral, Gil de Biedma i Goytisolo. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 2002 i el 2013 a la Real Academia Española.