Carme Riera dedica el discurs d'ingrés a la RAE a la presència de Mallorca en la literatura de viatges
S'ha centrat en la producció del segle XIX i de la primera meitat del segle XX, molt abans que el turisme de masses envaís les costes i pobles mallorquins
MadridL'escriptora Carme Riera ha reflectit aquest dijous l'amor que sent per Mallorca en reflexionar, en el seu discurs d'ingrés en la Reial Acadèmia Espanyola, sobre la imatge que van donar de l'illa els escriptors que van viatjar-hi entre 1837 i 1936, molt abans que el turisme massiu envaís els seus pobles i costes.
Ha estat un discurs interessant i amè per al qual la novel·lista i filòloga s'ha submergit a fons en la literatura de viatges relacionada amb Mallorca i signada per autors i artistes com Azorín, Rubén Darío, Unamuno, Borges, Georges Sand, l'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburgo, Josep Pla, Rusiñol i Chopin.
La solemne cerimònia d'ingrés ha estat presidida per la Princesa d'Astúries i hi han assistit també la família de la nova acadèmica, l'agent literària Carmen Balcells, la vídua de Borges, María Kodama, el secretari d'Estat de Cultura, José María Lassalle, i el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell.
Un lloc paradisíac
Els escriptors que van arribar a Mallorca a partir de 1837 (aquell any va començar a funcionar la primera línia regular de vaixell entre Barcelona i Palma) coneixien els referents de l'imaginari clàssic sobre les illes i el mite de l'Edat d'Or, aquest que al·ludia a "l'època en la qual encara no havíem estat expulsats de l'edèn", un àmbit paradisíac que se sol identificar amb l'illa.
Els llibres i textos consultats per Riera "van ser fonamentals per a la repercussió de la imatge de Mallorca en el món", i una de les personalitats més influents en aquest camp va ser l'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburgo, pel "particular paradís de Miramar" que va arribar fins a la seva cosina Elizabeth, "la inadaptada" emperadriu d'Àustria.
La Sisí "del cel·luloide i els 'mass media'" es resistia a anar a Mallorca perquè, si ho feia, podia deixar d'agradar-li Corfú, "la màgica illa grega en la que s'havia fet construir un palau de marbre, els jardins del qual arribaven fins al mar", comptava Riera.
De Georges Sand a Jorge Luis Borges
La majoria dels que arribaven a Mallorca pressuposaven "un paisatge meravellós, un clima temperat", una terra molt fèrtil i uns habitants hospitalaris i de llarga vida, i aquesta imatge és la que solien traslladar als seus escrits encara que no sempre va ser així. Georges Sand va elogiar els paisatges de Mallorca i considerava Valldemosa un dels llocs "més bonics" que havia vist, però va ser molt dura en els seus comentaris sobre els illencs, als quals identificava amb "els micos" i els veia com avars, ignorants i bruts, especialment els de les classes populars.
Riera ha deixa per al final "l'homenatge a Mallorca" d'Azorín, Unamuno i Borges. "La terra que estimo és Mallorca. El paisatge que voldria veure a totes les hores és el de Miramar", escrivia Azorín el 1906, després del seu únic viatge a Mallorca.
A Unamuno també el va impressionar la bellesa de Valldemosa i de "la supèrbia cornisa de Miramar": "Si un dia la batalla de la vida em rendeix, si el meu coratge flaqueja, si sento en el cor de l'ànima la vellesa, recordaré, n'estic segur, aquest poble tranquil i feliç".
Borges va passar temporades a Mallorca el 1919 i el 1920, i encara que no va deixar cap relat de viatger, sí va signar un poema dedicat a la catedral mallorquina, i un "elogi bellíssim" de l'illa: "Mallorca és un lloc semblant a la felicitat", ha citat Carme Riera abans de rebre el prolongat aplaudiment dels centenars d'assistents.