Benet Salellas retrata la Girona franquista en el seu debut com a novel·lista

GironaAquesta novel·la neix en una sobretaula entre amics a partir del testimoni de la mare d'un d'ells. Una història desconeguda, dura i anònima que retrata les interioritats de les famílies que "vivien bé" sota el règim franquista a Girona. I també és el debut en el gènere de l'advocat Benet Salellas, exdiputat de la CUP i actualment al capdavant de la defensa de Santos Cerdán, i finalista del 45è Premi de Novel·la Curta Just M. Casero. "Crec que tots tendim a escriure els que ens agrada llegir —explica sobre la gènesi del projecte—. A mi m'encanta la narrativa de ficció; vaig estudiar filologia grega abans de fer dret. Sempre he tingut una faceta cultureta i tenia el repte de provar d'escriure novel·la. Però també tenia la síndrome de l'impostor, així que vaig dir-me: em presentaré a un concurs que sigui anònim i, així, si em validen, d'alguna manera em sentiré més empoderat".

El resultat és una novel·la, Els jardins de la Nora (Univers), que a través de la veu d'una nena retrata la Girona grisa del franquisme, i que en una setmana ja s'ha colat en el pòdium dels llibres en català més llegits de ficció. El 1949, encara en plena postguerra a l'Europa que mirava de refer-se de la Segona Guerra Mundial, un tren carregat de nenes procedents d'Àustria va fer parada a la ciutat. L'objectiu era que es refessin dels estralls físics i psicològics de la contesa. En el comboi, que va ser rebut per centenars de gironins, hi viatjava Nora Pichler Herz, que amb només cinc anys va deixar la família a Viena per ser acollida per una de les principals famílies benestants de la ciutat. Mentre que al cap d'uns mesos la resta de companyes van tornar a casa, la Nora va ser adoptada i es va convertir en Eleonora Figueras Xifra. Viuria a la Rambla en un pis noble amb una de les famílies més preeminents del règim, però la relació familiar seria sempre tensa.

Una història universal

En el llibre, Salellas fa dialogar la Girona de l'època amb la Nora, en una història que retrata el tardofranquisme, però que també és molt universal. "Tot el que escric és real, però es converteix en una mena de faula, de conte de la Ventafocs, que en realitat aborda un fenomen generacional: el de les dones tractades com a minyones", explica. Toni Ferran Pichler, fill de la Nora, opina que la novel·la salda un deute amb totes aquestes nenes i també remarca "la importància d'explicar històries de gent anònima". Salellas i Ferran es van conèixer a través de l'escola on anaven els seus fills, i l'advocat va quedar captivat per la història. I no només ell. Tal com explicava la cineasta Isa Campo en una presentació del llibre –a l'Auditori de la Mercè de Girona– en què no cabia ni una agulla, la novel·la també tindria moltes possibilitats de convertir-se en pel·lícula.

Mentre la Nora ens explica la seva història i fa viatjar el lector fins a la Viena del 2025, Salellas aprofita per retratar diferents espais de la Girona més grisa; tot i que alguns han desaparegut, o bé s'estan esllanguint, n'hi ha que encara resisteixen. "Podem pintar les cases de l'Onyar de colors, però encara hi ha molt gris —assegura—. Hi ha algunes famílies de Girona que sempre han pensat que la ciutat era seva". Una d'aquestes famílies era la del matrimoni format pel doctor Narcís Figueras i Concepció Xifra. El 1939, mentre per la vall de Sant Daniel ressonaven els afusellaments dels vençuts al cementiri de Girona, es van construir un xalet a tocar de Sant Pere de Galligants. Dècades després el van vendre a canvi que es demolís i el solar es convertís en els Jardins Dr. Figueras. "Tant de bo el llibre serveixi perquè, com reclama en Benet, aviat tinguem els jardins de la Nora", exclama el seu fill.