Segons els entesos, Andrea Camilleri (Sicília, 1925) és el gran clàssic viu de la literatura policíaca italiana i Carlo Lucarelli (Parma, 1960) és un dels seus successors més dignes. Per tant, la idea d'oferir un llibre fet a quatre mans i protagonitzat pels seus personatges més famosos, el comissari Salvo Montalbano i la inspectora Grazia Negro, en principi hauria de constituir un reclam explosiu per als amants del gènere.

Tanmateix, Amb l'aigua al coll és més un experiment curiós i simpàtic, apte tan sols per als fans menys exigents, que no pas una bona novel·la negra. En una nota final, l'editor italià explica la gènesi del llibre i en descriu el procés de creació. En comptes de tancar-se en una habitació i treballar colze amb colze, un mètode inviable per qüestions de pura logística, Camilleri i Lucarelli van anar fent cadascú per la seva banda, enviant-se per correu propostes i textos, col·laborant però alhora posant-se reptes i desafiaments. L'assumpte té gràcia, esclar. Però també servituds.

La metodologia de treball, per exemple, va determinar decisivament la forma de la novel·la: un intercanvi epistolar entre Montalbano i Negro. Només quan la trama ho requereix, les cartes dels protagonistes són complementades per una miscel·lània de materials que inclou notícies de premsa, informes policials, declaracions de testimonis, la transcripció d'un enregistrament, fotos, etcètera. No és que muntar un híbrid de novel·la epistolar i de dossier heterogeni sigui per força una mala idea, però s'hauria d'haver treballat molt més per donar un aspecte més sòlid i complet a tot el conjunt. Tal com està ara sembla, només, l'esquema d'una novel·la.

Tot i que l'argument presenta un crim que s'ha de resoldre i una perillosa investigació que treu a la llum més pedaços bruts dels previstos, Amb l'aigua al coll no transmet en cap moment ni la tensió, ni el ritme endimoniat, ni l'embrutidora sensació de terbolesa que es podria esperar d'una novel·la escrita a mitges per dos dels autors policíacs més reconeguts de l'actualitat. Francament decebedor.