Una necessària cartografia de la resistència feminista

Els cinc assajos que conformen Per què alguns homes odien les dones? han estat escrits al llarg de més de mig segle de carrera de l’escriptora Vivian Gornick (Bronx, Nova York, 1935). Novaiorquesa il·lustrada, cronista de la intimitat i feminista nonagenària amb referents clars com Natalia Ginzburg, l’autora opina que l’única manera que l’amor romàntic tingui èxit és acceptar l’altre en tot el seu ésser, més enllà del potencial sexual que pugui tenir. La tria de textos que conforma Per què alguns homes odien les dones? explora les vides i les trajectòries artístiques d’escriptores com Joan Didion, Paula Fox o Margaret Drabble, i també d’escriptors com Henry Miller, Philip Roth, Louis-Ferdinand Céline, Saul Bellow o Norman Mailer, misògins de bandera. En paral·lel, Gornick reflexiona sobre el feminisme dels 70 als Estats Units, el seu vincle amb els afers literaris, la tasca complexa de fer-se un lloc en el camp intel·lectual d’aquell moment, l’amistat entre dones, l’art d’escriure històries i l’escriptura de cartes.

Gornick és una de les representants més lluminoses de la segona onada feminista dels Estats Units. Incisiva i dissident, clara i perspicaç, amb un llenguatge fresc però contundent i combatiu entre el periodisme i l’activisme, el gran exponent de l’assaig autobiogràfic analitza amb fúria les disputes ideològiques dins del moviment feminista fins a les converses més trivials a Tony’s Beauty Home, una perruqueria del Midtown novaiorquès. Ella captura el pols d’una transformació històrica que observa en primera persona, i a més reflexiona sobre les diferències entre les diverses onades feministes, i denuncia la misogínia soterrada (o no) en autors consagrats que formen part de l’inalterable cànon masculí del segle XX.

Una guia de combat imprescindible

La guia de combat que és Per què alguns homes odien les dones? és molt necessària en uns temps actuals en què el feminisme ha abaixat la guàrdia a causa de l’auge de la ultradreta i sembla que, malauradament, es troba en via de retrocés. Gornick, entossudida i valenta, estudia com es construeix el poder masculí, com es transmet la submissió femenina, per què es cosifica i s’humilia la figura femenina en molta literatura masculina, quins són els objectius patriarcals davant l’eterna conquesta del mascle, i què passa quan una dona comença a veure la seva experiència personal com una cosa més universal.

L’estil de Gornick, que combina la crítica literària amb l’autobiografia, la porta a explorar les complexitats de les dones amb elles mateixes i amb els altres. Alguns dels textos que apareixen a Per què alguns homes odien les dones? es van publicar fa gairebé mig segle en editorials i diaris de l’època, i ara es reuneixen en volum i es contextualitzen en relació amb el moviment #MeToo, una xacra estructural que ha afectat les dones durant moltes generacions i que, com més avancem en el temps, en comptes d’erradicar-se, sembla que es reprodueix com una plaga de paneroles.

Gornick fa un balanç entre l’actualitat i el passat, i ho fa citant algunes de les feministes de la segona onada com Betty Friedan, amb La mística de la feminitat,i Simone de Beauvoir, amb El segon sexe, dos exponents del feminisme que van establir les bases fa cinquanta anys i que encara són referència per als estudis de gènere actuals. La conclusió translúcida de Vivian Gornick és que cal seguir lluitant i no abaixar mai la guàrdia. Els seus escrits ofereixen una visió fascinant del que s’ha aconseguit i del que s’ha perdut durant aquestes cinc dècades, i ens demostren el que s’ha avançat en pro de la igualtat, que, sincerament, no destaca gaire enmig de l’eterna i absurda guerra de sexes.