Mary Oliver, la poeta que a través de la natura arriba a l’esperit

“Soc la gana i la sacietat, / i a la vegada soc les fulles i les flors / i, com elles, soc només goig, i tremolo”. Així sona la veu fina, serena i enlluernadora de Mary Oliver (Maple Heights, 1935) en la meravellosa traducció de Corina Oproae. Ocell roig acaba d’aparèixer a la col·lecció Cadup de Godall, que des del 2014 ha combinat la publicació d’autors catalans (entre els quals hi ha M. Dolors Coll Magrí, Jordi Mas, Roger Vilà Padró i Laura López Granell) amb traduccions, cas del Mark Strand versionat per Joan Todó, el gallec Gonzalo Hermo, interpretat per un altre poeta, Adrià Targa, i el recull de poesia epigràfica llatina de Mònica Miró Vinaixa.

Oproae acaba de publicar nou llibre de poemes, Intermitencias (Sabina, 2018), i en paral·lel a la seva feina de creació ha anat traduint autors romanesos -és el país on va néixer- com ara Marin Sorescu, Lucian Blaga, Ana Blandiana i Pic Adrian. “Vaig descobrir Mary Oliver el 2014, durant una estada a Cape Cod a casa d’uns amics -recorda-. Als Estats Units, Oliver va començar a ser molt coneguda a partir d’ American primitive, que va guanyar el Pulitzer l’any 1984”. És comprensible que Oproae arribés tard a la poeta: tot i la repercussió de l’autora al seu país, ha estat molt poc traduïda. En castellà només n’han sortit dos llibres a l’editorial Valparaíso -el 2015 i el 2016- i en català era encara inèdita.

“Quan Godall es va interessar per publicar-lo vaig haver d’escriure-li una carta a mà explicant-li per quins motius la volia traduir -explica-. Em va contestar que ho podia fer: va ser una alegria immensa”. Entre els títols que va comprar a Cape Cod, els dos que més la van impressionar van ser Our world -amb textos i fotografies de Molly Malone Cook, parella d’Oliver, que havia mort el 2005- i Red bird ( Ocell roig ), publicat en anglès el 2008. “El poema sobre l’ocell roig és una metàfora sobre el fet d’escriure -diu-. Totes les coses passen, però el desig d’escriure un poema retorna. Aquesta ha estat una de les constants de la vida de Mary Oliver: per molt que hagi patit sempre acaba mirant cap a la banda optimista”.

A Invitació recorda que val la pena “tan sols estar viu / aquest matí fresc / en aquest món romput” a partir d’una pausa “per sentir les caderneres / que s’ajunten / al camp ple de cards”. A De vegades, poema dividit en set parts, Oliver dona una recepta per viure: “ Para atenció. / Meravella’t. / Digues-ho ”. “El primer pas és aconseguir que allò que observes reverberi a dins teu -explica la traductora-. Si el que veus t’arriba a meravellar es pot convertir en poesia. Per a un poeta, l’acte de dir és l’escriptura, però també la transmissió del missatge a través de la lectura en veu alta”. Oproae considera que els versos de Mary Oliver “són una via d’espiritualitat”: escriu per “crear una pauta vital, anant més enllà del valor estètic i situant-se en l’ontològic”. Al llibre, les passejades de l’autora pels boscos i l’observació de guineus, martinets, colibrins i molts altres animals -però també els arbres, les fruites i els rius- són la porta per accedir a la seva interioritat i treure’n reflexions de primera magnitud. “No diu coses supèrflues, però ho fa amb una gran simplicitat que és alhora profunda -explica-. La seva poesia és un microscopi per parlar-te del que és essencial en la vida”.