Entendre Stalingrad per entendre Europa
Xosé Manoel Núñez Seixas analitza l'impacte del front de l'est a la memòria europea a 'Volver a Stalingrado'
BarcelonaSovint els habitants d'aquest racó de la península Ibèrica no som conscients de l'excepció històrica que suposem pel que fa a fluxos humans comparats amb el carrusel d'anades i vingudes centreeuropeu. Mentre que aquí no hi ha hagut grans moviments de població des de l'expulsió dels moriscos l'any 1609, a Europa trobem zones que, només en un curt període de temps entre el segle XIX i el XX, han pertangut a mitja dotzena d'estats. L'actual ciutat ucraïnesa de Lviv, per exemple, va ser abans austrohongaresa, polonesa, alemanya i russa. Doncs bé, damunt d'aquest calidoscopi tan complex va operar, entre 1941 i 1945, el que sens dubte és l'episodi bèl·lic més brutal, inhumà i bestial que ha viscut l'espècie humana: la invasió per part dels nazis de la Unió Soviètica. I sobre les empremtes en la memòria que va deixar aquell conflicte tan dolorós, que va canviar per sempre el paisatge humà de les zones on va tenir lloc, ha escrit el doctor en història contemporània i un dels principals experts en la matèria a escala europea Xosé Manoel Núñez Seixas el monumental llibre Volver a Stalingrado. El frente del este en la memoria europea, 1945-2021 (Galaxia Gutenberg, 2022).
Endinsar-se en les seves pàgines suposa revisitar la història europea recent i fer-se preguntes incòmodes com ara de quina manera van gestionar els alemanys la seva terrible responsabilitat en la Segona Guerra Mundial? Què van fer la resta de països europeus amb els seus propis nazis o feixistes? Com celebra Finlàndia una guerra en què van combatre de costat amb els alemanys contra la Unió Soviètica? Hi descobrirem que no tot va ser tan ideal com sovint s'ha dit, sobretot a Alemanya, on no ha estat fins fa poc que s'ha començat a qüestionar la versió oficial sobre el paper de la Wermacht en les matances de jueus i població civil ni aquest victimisme col·lectiu en què tothom es considerava víctima d'un grapat de llunàtics amb uniforme de les SS.
La irradiació de la memòria històrica
El llibre, a més, conté elements d'actualitat estricta, ja que dedica moltes pàgines a analitzar tant l'ús de Vladímir Putin de la memòria de l'anomenada per ells Gran Guerra Patriòtica com també les dificultats de la Ucraïna independent per bastir un mínim consens sobre el que va passar en el seu territori (sens dubte un dels més castigats) durant la Segona Guerra Mundial. Aquí descobrirem la figura de Stepan Bandera, líder nacionalista ucraïnès que es va aliar amb els nazis per foragitar els soviètics –als quals culpaven de les grans fams que van assolar el país durant els anys 30 i que s'atribueixen directament a un pla de Stalin– i que avui serveix a Moscou per dibuixar Ucraïna com un país que necessita ser "desnazificat".
La conclusió del llibre és que la memòria històrica no és només una cosa d'historiadors, sinó que irradia directament en el present. De fet, la invasió russa d'Ucraïna no s'explica sense aquest component, i també el terror ancestral que desperten els russos en països com Polònia o les repúbliques bàltiques. Núñez Seixas s'ha submergit en innombrables documents, ha viatjat per tots els escenaris bèl·lics d'aquell conflicte i, sobretot, ha llegit centenars de memòries i llibres, així com ha vist desenes de pel·lícules i sèries que han ajudat a construir aquesta memòria històrica tan complexa. Aquest no és, doncs, un llibre sobre la guerra, sinó sobre les ferides que deixa, tan individualment com col·lectiva. Unes cicatrius que, per poc que gratis, tornen a supurar i a despertar els vells fantasmes del passat.