Les vinyetes bipolars de Lorenzo Montatore

Deia Max en l’últim Graf que un dels autors del còmic actual que més admirava era el madrileny Lorenzo Montatore, i el definia com “la síntesi perfecta entre Joan Miró i les animacions de la UPA”. No és cap boutade : en els còmics de Montatore hi ha un viatge radical cap a la puresa del dibuix, una depuració de la línia i el color de gran potència expressiva, però també un domini total del llenguatge narratiu al servei d’una proposta sempre lúdica, d’una gràcia i vivesa que recorden als mestres de l’animació clàssica. El talent de Montatore no ha passat inadvertit: el van nominar com a autor revelació al Saló del Còmic per La muerte y Román Tesoro (DeHavilland) i, l’any passat, una editorial de referència com La Cúpula va publicar el fantàstic ¡Cuidado, que te asesinas!, un psicodèlic viatge al fons de la nit en colors primaris protagonitzat per una escriptora bloquejada a la recerca d’inspiració o d’oblit. Aquesta reinvenció de Luces de bohemia en clau lisèrgica i ritme febril ja traspuava una angoixa existencial soterrada que esclata en el seu nou còmic, California rocket fuel, autoeditat per l’autor i només disponible a través de la seva web.

El títol, com s’explica a la contraportada, és el terme col·loquial del còctel de mirtazapina i venlafaxina que es fa servir per tractar la depressió severa. És una realitat que coneix bé Montatore, que pateix un trastorn bipolar i no se n’amaga: fins i tot va dibuixar un fanzín de tires humorístiques sobre el tema, (Un poquito) Bipolar. A California rocket fuel, tanmateix, fuig tant de la lleugeresa com dels testimonis en primera persona d’altres còmics sobre malalties i aborda l’experiència de la bipolaritat sense renunciar al seu minimalisme gràfic, despullant el llenguatge del còmic fins a la seva essència. No és un còmic sobre el trastorn bipolar sinó el trastorn bipolar destil·lat en vinyetes, línies i colors, un salt al buit formal que, gairebé sense paraules, ens parla de la càrrega emocional de la depressió severa, de l’eufòria desesperada dels dies bons i del fràgil equilibri induït per la medicació. Montatore acut a l’imaginari de la ciència-ficció i al llenguatge simbòlic de la historieta per plasmar un relat que deixa espai al lector perquè completi els significats, però també sap moure’s en registres concrets com el del capítol ¿Cómo he llegado aquí?, que captura la solitud desesperada de les nits que no acaben mai i l’alienació dels dies en què la felicitat dels altres pesa com una llosa. California rocket fuel no és tant una història com una traducció visual de l’experiència del trastorn bipolar, així que, lògicament, alterna els deliris extàtics -una cita romàntica, un viatge oníric amb el Twilight de l’ELO- amb els obligats descensos a l’abisme. La lectura és pertorbadora però gratificant: hi ha pocs dibuixants en actiu amb tanta personalitat i geni com Lorenzo Montatore.