Crítica
Còmic05/05/2018

La reivindicació europea del llegat de Mickey Mouse

'Las locas aventuras de Mickey' de Lewis Trondheim i Keramidas. Planeta. 48 pàg. / 30 €

Xavi Serra
i Xavi Serra

Convertit en una icona empresarial, gairebé un símbol de la cultura corporativa i del capitalisme, és fàcil oblidar que Mickey Mouse també és patrimoni del còmic. Poc després de debutar en el curt animat Steamboat Willie (1928), el ratolí saltaria al paper en unes tires de premsa que el 1930 trobarien el seu dibuixant ideal en Floyd Gottfredson, responsable de la sèrie durant 45 anys. Lluny de limitar-se a explotar la popularitat del personatge, el Mickey de Gottfredson és un clàssic del còmic per dret propi, un cartoon imaginatiu, dinàmic i ple d’encant. Amb el pas del temps, però, els còmics de Mickey acabarien sent víctimes de la voracitat empresarial de Disney; mera explotació de marca, tot i alguns treballs notables d’artistes italians com Romano Scarpa.

Per tot això és motiu de celebració que Planeta publiqui Mickey’s craziest adventures i Una misteriosa melodía, dos àlbums de Mickey creats per dibuixants europeus de primera línia sota el paraigua de l’editorial francesa Glénat, però amb el vistiplau de Disney. Una mica a l’estil de la sèrie Una aventura de Spirou por..., la iniciativa proposa versions d’autor del personatge que, més que voler actualitzar-lo, en reivindiquen el passat gloriós. A Mickey’s craziest adventures, per exemple, Lewis Trondheim ( Mis circunstancias ) i Nicolas Keramidas ( Luuna ) asseguren que han trobat i restaurat un seguit de planxes dominicals de Mickey perdudes durant els anys 60, una invenció metanarrativa que porten fins a l’extrem d’imitar la textura de la impressió òfset i el color puntejat de l’època; com que no n’han pogut trobar totes les pàgines, la narració és fragmentada i hi falten capítols, però el fil es pot seguir i les el·lipsis funcionen com a invitacions a la imaginació que completen la història, una aventura que segueix el Mickey i el Donald en la recerca trepidant i fantàstica d’un tresor que li han robat a -qui si no?- l’Oncle Garrepa. Més bucòlica i reflexiva és l’aportació del suís Cosey (gran premi d’Angulema del 2017), que a Una misteriosa melodía s’imagina com va ser la primera trobada entre el Mickey i la Minnie, un episodi que els còmics no van arribar a explicar mai. Aquí es tracta d’explorar l’univers fictici del Mickey dels anys 30, que fa de guionista del Hollywood clàssic i acaba enredat per culpa de Goofy en la recerca d’un manuscrit de Shakespeare. L’èxit definitiu: que les dues històries siguin aptes tant per a nens com a per als enamorats del llegat clàssic de Disney.