La puresa lisèrgica de les vinyetes de David Sánchez

Quan David Sánchez va publicar a l’enyorada revista El Manglar les entregues del que seria la seva primera novel·la gràfica, Tú me has matado (Astiberri, 2010), el còmic espanyol va descobrir un creador d’universos inquietants i malaltissos que, amb certes dosis de generositat, es podia comparar amb gegants com DanielClowes, Charles Burns, David Lynch, David Cronenberg i Alejandro Jodorowsky. Paraules que, en el fons, funcionaven més com a punt de partida d’algú que encara se sentia més legitimat com a il·lustrador -era el creador de la línia de samarretes Mong T-shirts i ja dibuixava les portades de l’editorial Errata Naturae- que com a autor de còmic. Una dècada després, el Sánchez historietista ja no necessita crosses estilístiques. La seva obra ha evolucionat cap a una depuració de referents que provoca que Sánchez ja només s’assembli a ell mateix.

Si el magnífic Un millón de años (Astiberri, 2017) ja apuntava aquest procés formal, En otro lugar, un poco más tarde (Astiberri, 2019) el culmina. Les dues obres comparteixen la preocupació per la relació entre l’home i Déu i una visió tràgica de l’existència; també uns escenaris inhòspits i desèrtics, que tant podrien ser prehistòrics com postapocalíptics. Un univers fora del temps habitat per animals antropomòrfics, humanoides deformes i entitats que semblen sorgides dels passatges més lisèrgics de la Bíblia. Però, en l’últim treball de Sánchez, aquestes inquietuds estan abordades d’una manera cada vegada més abstracta: no hi ha res semblant a una trama lògica i sí escenes de forta càrrega simbòlica, d’un significat buidat de signes reconeixibles. Ni tan sols hi ha diàlegs, només alguna frase inintel·ligible pronunciada en un llenguatge primitiu. Però el resultat no és més enigmàtic que alguns treballs anteriors de Sánchez, sinó més pur en el seu llenguatge visual i narratiu, més proper a la dimensió inaprehensible dels temes que toca. I, per tant, més fàcil d’experimentar a través del goig estètic, més enllà dels mecanismes racionals.

Perquè aquesta és la pregunta clau que emana dels còmics de David Sánchez. Què esperen del lector? Ser desxifrats en una única interpretació no sembla pas l’objectiu. Tampoc són obres esponja d’aquelles que fomenten, com si fos la intenció de l’autor, la multiplicitat de interpretacions. Sánchez sap molt bé de què vol parlar, però no són qüestions que trobin el seu millor vessant expressiu en forma d’arguments convencionals i trames comprensibles. Per això En otro lugar, un poco más tarde és el punt culminant de la recerca expressiva de l’autor: perquè els seus dibuixos esdevenen un trip en vinyetes que infecta la nostra consciència de sensacions i preguntes per a les quals, com diu Manuel Bartual en el text de contraportada, els lectors “no arribarem a estar preparats mai”.