A la recerca d'una nova generació de lectors per a Jesús Moncada

BarcelonaJesús Moncada (Mequinensa, 1941 - Barcelona, 2005) va ser un dels escriptors més importants de la literatura europea de mitjans del segle XX. Ho demostren les disset traduccions (a l’alemany, l’anglès, l’aragonès, el castellà, el danès, l’eslovè, el francès, el gallec, l’hongarès, l’italià, el japonès, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el suec, el serbi i el vietnamita) dels seus llibres "en un moment en què anaves a veure un editor per parlar de literatura catalana i et mirava com si fossis un desgraciat", diu l'editora Maria Bohigas, alma mater de Club Editor. La mort sobtada de l'escriptor quan tenia 63 anys va truncar la seva obra i va canviar-ne també la recepció.

"Moncada no s'ha deixat mai de publicar a Catalunya, ha escapat del fenomen de la descatalogació, però les seves novel·les van entrar en una etapa de llimbs i purgatori", explica Bohigas. Vint anys després de la mort de l'autor, l'editorial vol celebrar-lo i reivindicar-lo. Ho farà amb una nova edició de l'obra més emblemàtica de Moncada, Camí de sirga, que inclou postfacis de Mònica Batet i Artur Garcia Fuster, com també il·lustracions, esquemes i escrits inèdits de l'autor procedents del seu arxiu personal. Així mateix, Club Editor ha organitzat una sèrie d'actes que ha anomenat sirgades a Mequinensa, Amposta, Tortosa, Girona, Lleida i Barcelona.

"Des que va morir, s'ha creat una nova generació de lectors que no van conviure amb Moncada quan era viu. Volem mobilitzar-los perquè entrin en contacte amb la seva obra", diu Bohigas. Què descobrirà el nou públic en el clàssic sobre la fi de la vella vila de Mequinensa? "Un escriptor que és un híbrid formidable entre el segle XIX i el segle XX. La seva obra entra en una societat sencera, amb una profusió enorme de personatges i històries, en la línia de Dickens i Balzac. I, a la vegada, és un autor de finals del segle XX: a la novel·la no hi ha res que sigui estable. La memòria i la imaginació són les dues grans potències de Moncada, i són mentideres", explica l'editora.

Sistemàtic i reeixit

Pel que fa a la nova edició de Camí de sirga, Club Editor ha buscat dotar-la de material especial que acompanya la novel·la. L'escriptora Mònica Batet ha escrit Cinc enamoraments i mig encanteri, un postfaci que és una crònica sobre les quatre vegades que es va enamorar de la novel·la. Així mateix, Artur Garcia Fuster, filòleg i estudiós de l'obra de Moncada, s'ha encarregat de seleccionar de l'arxiu personal de l'escriptor una sèrie de documents per complementar el llibre i firma també un postfaci en què desenvolupa les qualitats literàries de l'autor i el seu procés creatiu.

Quan va morir, l'arxiu de Moncada va passar a mans de la seva germana Rosa Maria, que va donar-lo a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'escriptor havia demanat explícitament a la germana que tots aquells materials no es publiquessin. De fet, quan acabava una novel·la l'escriptor eliminava sistemàticament tots els esborranys que n'havia fet. Durant molts anys tota la documentació ha estat guardada, i ara veu la llum amb la voluntat de mostrar la forma de treballar de l'autor. "Moncada treballa de forma molt sistemàtica i reeixida. A l'arxiu hi ha materials que demostren com tots els capítols estan molt ben pensats i segueixen una lògica interna", destaca Garcia Fuster.

Des de fa dos anys, Club Editor ha empès la missió d'incorporar l'obra de Moncada al seu catàleg i tornar-la a posar en circulació dins de la col·lecció Club dels Novel·listes, de la qual formen part altres clàssics com Víctor Català i Mercè Rodoreda. El 2023 va publicar Estremida memòria (1997) i Històries de la mà esquerra (1973), el 2024 va reeditar El Cafè de la Granota (1984) i entre el 2026 i el 2028 té previst llançar La galeria de les estàtues (1992), Calaveres atònites (1999) i Dante SA. Aquesta última és una novel·la inèdita de Moncada que es publicarà en un format especial i deixant clar que és una obra inacabada, de la qual l'escriptor només tenia fet un 25%. "Serà un títol per a estudiosos i interessats en Moncada, però no es pot entendre com un nou llibre sinó com un testimoni del procés d'escriptura", avança Garcia Fuster.