Pilar Rahola publica una novel·la sobre la croada dels almogàvers

GironaL'escriptora i opinadora política Pilar Rahola torna aquesta setmana a les llibreries. Ho fa amb Cornèlius, l'almogàver, una nova entrega de novel·la històrica, ara ambientada al segle XIII, després de la darrera croada cristiana, que ha guanyat el 57è premi Prudenci Bertrana de Girona, dotat amb 30.000 euros. L'obra, escrita amb un estil planer i apassionat, narra les peripècies de Cornèlius Papapoulus, un cavaller del temible grup d'infanteria dels almogàvers que viatja per tot el Mediterrani, des de Famagusta i Sant Joan d'Acre fins a Armènia, Avinyó o el ducat de Neopàtria. Basant-se en els documents de Bernat Desclot, Ramon Muntaner i els cronistes grecs medievals, Rahola narra una història d'intrigues, batalles, traïdories i amors carnals, en què el protagonista comparteix aventures amb Roger de Flor, Ramon Llull, Dante, el papa Climent i Garsenda de Torroella.

"Un dia vaig somiar amb el nom de Cornèlius Papapoulus, no sabia qui era, però vaig decidir bastir una novel·la al voltant d'aquest nom que em seduïa –explica Pilar Rahola, que continua–. Venia d'escriure Ocell d'aire i foc, estava capbussada en la història dels maquis, que em va afectar molt, i necessitava allunyar-me d'aquest moment històric tan convuls, així que vaig pensar que aquest nom grec somiat podria ser un almogàver". Rahola vol que, amb el llibre, els lectors deixin de banda la seva faceta d'opinadora: "No hi poso ideologia, només rescabalo un moment de la història, èpic, gloriós i salvatge, que com a poble vençut ens han furtat", defensa. "Aquesta és la meva petita contribució a la història i al país", conclou.

A més de Rahola, els premis literaris gironins, en la categoria de poesia, dotada amb 6.000 euros, han reconegut L'estranger a casa, de Josep-Anton Fernàndez, un poemari sobre la pèrdua i el poder curatiu de la paraula, i, en la categoria d'assaig, dotada amb aquesta mateixa quantitat, han guardonat L'escriptori de la Seu, de Salvador Sabrià, un exercici de memòria històrica per reconstruir la vida del seu avi, desaparegut durant la revolució anarquista del 1936. Els llibres guanyadors surten a la venda aquest dimecres de la mà de Grup 62.

Finalment, s'ha endut el premi de novel·la juvenil Bereshit, de Teresa Muñoz, i el premi de traducció (dotat també amb 6.000 euros) ha sigut per a Ramón Farrés, responsable de la versió catalana de Maria Antonieta, de Stefan Zweig; mentre que Anaïs Vila ha guanyat el premi Cerverí de lletra de cançó per Cendres i Raquel Casas i Lídia Gàzquez han estat reconegudes com a millor projecte digital amb el seu pòdcast LiteraCura'T.