Lluís Soler recomana un llibre que li va "quedar a dins"

BarcelonaL'actor Lluís Soler (Manlleu, 1954) diu sovint que està més còmode vivint al segle XX que no pas al XXI i, de fet, és un home analògic sense xarxes socials. Es mira amb distància la voracitat amb què internet s'ha menjat la societat contemporània i cita Un món feliç d'Aldous Huxley (Labutxaca, en traducció de Ramon Folch i Camarasa) com el llibre que va pronosticar més bé cap on s'encamina la humanitat. "El vaig llegir fa molts anys, en deu fer 40 o 45, però em va quedar a dins. Huxley el va escriure el 1931, però si no hem superat tot allò que ell imagina, poc ens falta. Vivim en un món incontrolable en què tots els valors canvien molt de pressa", assenyala Soler, que aquest estiu ha estrenat La tempestat, de Shakespeare, amb La Perla 29.

"Recordo poques coses concretes de la història. Em va sorprendre que les dones fossin neumàtiques. I després tinc la sensació que Huxley va escriure sobre un món governat per una felicitat superficial, i anem cap aquí, o potser ja hi som –reflexiona l'actor–. Quan treballo o parlo amb gent més jove, de 25 o 30 anys menys, m'adono que gairebé són uns altres humans, que no tenen res a veure amb mi. Funcionen amb uns principis molt diferents. Em sembla bé, només ho constato. Jo no m'hi ficaré, però a mi que no em facin seguir-los", afegeix Soler.

La novel·la d'Aldous Huxley és un clàssic de la ciència-ficció que recrea una societat aparentment perfecta en un escenari futurista. Els humans viuen medicalitzats amb antidepressius, sense dolor i sotmesos a un seguit de mètodes per mantenir-se pacífics. Però, a mesura que avança la història, protagonitzada pel psicòleg Bernard Marx, aquesta societat utòpica es desmunta. "Ara també vivim en una mena de parc temàtic en què tot és incontrolable. El món fa la seva. D'aquí a pocs anys la vida no tindrà res a veure amb la d'ara", pronostica l'actor.