El llibre secret sobre la revolució catalana de 1936

Barcelona"Quan aquest estiu es commemorin els 90 anys de l'inici de la Guerra Civil, estic segura que no es parlarà gaire de la revolució que es va viure a Catalunya entre el juliol del 1936 i el maig del 1937", explica la historiadora i exdiputada Aurora Madaula (Mollet del Vallès, 1978), que ha dedicat els darrers mesos a investigar la vida i obra de Hanns-Erich Kaminski, un dels intel·lectuals que van ser a Barcelona a l'època i hi va acabar dedicant un llibre sencer, Els de Barcelona (1937). Adesiara el recupera en català, amb un extens pròleg de Madaula i amb la traducció revisada que Francesc Parcerisas va fer per a Ediciones del Cotal el 1977.

"Era una editorial anarquista que va publicar sobretot literatura traduïda: a mi em van demanar el llibre de Kaminski en català i també un recull de contes de Katherine Mansfield en castellà, El garden party y otros cuentos –recorda–. En aquells moments no coneixia la figura de Kaminski. De fet, és interessant publicar Els de Barcelona perquè quan es parla de la revolta anarcosindicalista del 1936 s'acostuma a mencionar, només, Homenatge a Catalunya, de George Orwell. Tant Orwell com Kaminski eren d'esquerres, però la seva actitud davant la guerra va ser molt diferent. Orwell va ser un escriptor que va acabar lluitant. Kaminski, en canvi, va ser molt crític amb la violència anarquista".

Aurora Madaula explica que fins fa un parell de dècades Kaminski era una figura tan enigmàtica que es creia que havia mort en un camp de concentració durant la Segona Guerra Mundial: "Se'l confonia amb un altre Kaminski, però Hanns-Erich va aconseguir, juntament amb la seva parella, Anita Karfunkel, una identitat falsa a França. Tots dos es van acabar instal·lant a Buenos Aires, on ell va morir en algun moment de la dècada dels 60 que encara no hem pogut determinar, perquè l'administració de Milei posa moltes traves pel que fa a la consulta d'arxius".

Nascut a Labiau el 1899, Hanns-Erich Kaminski es va començar a dedicar al periodisme el 1921. "La seva divisa era ser clar i directe per transmetre la veritat –continua Madaula–. Kaminski va ser un gran antifeixista, i va documentar l'ascens de la dreta tant a Itàlia com a Alemanya. El 1933, dos dies abans de la caiguda del Reichstag, Karfunkel i ell es van haver d'exiliar a París, i va ser allà on es van trobar amb dues figures molt importants de cara al viatge a Barcelona el 1936 i a la redacció del seu llibre: la filòsofa Emma Goldman (Kaunas, 1869 - Toronto, 1940) i l'historiador Arthur Lehning (Utrecht, 1899 - Lys-Saint-Georges, 2000)".

Obrir les portes a un periodista

Va ser, sobretot, Goldman qui "va obrir totes les portes" a Kaminski durant el periple català que explica a Els de Barcelona. Un dels capítols més reveladors és Investigació, on el periodista narra en primera persona la visita "al cau del lleó", el que més endavant es coneixeria com a txeques. "Nosaltres no som funcionaris, som revolucionaris. Treballem per la revolució i el nostre deure és ser inflexibles", diu un dels membres de la policia política a qui Kaminski entrevista el 1936. "No els condemneu i executeu vosaltres mateixos?", demana l'autor. I la resposta que rep és la següent: "De cap de les maneres! No som jutges, i encara menys botxins. Sembla que vulgueu fer-nos passar per assassins! Estigueu tranquils; només som una policia, només ens ocupem de descobrir els enemics de la revolució; les penes les han de dictar els tribunals". Encara que Kaminski, durant la visita a les cel·les, parli amb alguns presoners que afirmen, "sense cap excepció, que els tracten molt bé", sospita de les capacitats d'aquesta policia política –responsable de nombroses tortures– quan els pregunta pels seus "respectius oficis" i precisa que entre ells "no hi ha cap intel·lectual", abans d'afegir: "La policia política de Catalunya només està integrada per obrers, camperols i empleats".

"Per damunt de la seva posició favorable a l'anarquisme, Kaminski i Karfunkel van ser, sobretot, intel·lectuals a qui els agradava teoritzar –diu Madaula–. Per això no tenien cap problema en criticar la deriva dels seus". A Els de Barcelona, Hanns-Erich Kaminski dedica capítols als tribunals populars, al comunisme llibertari, a les col·lectivitzacions i a la mort de Bonaventura Durruti el 20 de novembre del 1936. "A la nit, tard, el cadàver arribà a Barcelona –escriu–. Havia plogut tot el dia i els automòbils que l'escortaven eren plens de fang. La bandera vermella i negra que cobria el cotxe fúnebre estava bruta". En un altre capítol, A les Rambles, descriu "el cor de la ciutat" amb els canvis que ha experimentat gràcies a la revolució: hi menciona "els himnes catalans i espanyols que brollen sense interrupció dels altaveus", l'absència de barrets en la població masculina i també la divisió entre comunistes i anarquistes. Els primers "s'havien instal·lat a l'Hotel Colón". Els segons havien "pres la casa del sindicat patronal". Les diferències entre uns i altres acabarien sent escenificades al cap d'uns mesos, durant els Fets de Maig de 1937, que van tenir com a conseqüència directa la sortida d'anarquistes i militants del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) de les institucions republicanes i la decadència del poder revolucionari.