Per incòmode, inquietant i per l'ennuegament amb unes serradures: els motius pels quals els joves llegeixen poc Joan Fuster

"Fuster era transgressor, era esmolat i era un gran analista. Massa bon analista, potser"

Clara Queraltó. Autora d'Et diré R. (Empúries, 2021) i El que pensen els altres (Proa, 2018)

"Soc poc lectora de Fuster. Menys lectora del que voldria. Em sembla que és un autor que sempre tinc pendent. Recordo descobrir-lo amb la seva obra més totèmica, Nosaltres, els valencians i no entendre per què a filologia catalana n’havíem parlat sempre de manera tangencial. Per una banda, penso que els autors més contemporanis interessaven poc a l’historicisme literari de l’acadèmia. Per l'altra, crec que ens costa massa arribar al que s’escriu i es gesta fora del Principat. No penso que sigui difícil connectar amb les seves idees. Fuster era transgressor, era esmolat i era un gran analista. Massa bon analista, potser. Massa incòmode, potser. A vegades veure’ns ben explicats ens inquieta. Potser el vessant polític va eclipsar la resta. Suposo que aquest silenci al voltant de la seva figura ve d’aquesta incomoditat (que fins i tot va portar a intents d’assassinat per la ultradreta). No crec avui que sigui difícil connectar amb les seves idees. Espero que el centenari serveixi per recuperar-lo, rellegir-lo, parlar-ne, traduir-lo. I que entenguem la seva rellevància com a escriptor i pensador".

"Part del pensament polític de Fuster forma part de la Guerra Freda"

Raül Garrigasait. Escriptor de llibres com Els estranys (Edicions de 1984, 2017), El fugitiu que no se’n va (Edicions de 1984, 2018) i Els fundadors (Ara Llibres, 2020)

"No soc un gran lector de Fuster. Em va interessar molt El descrèdit de la realitat, un assaig en què parla de l’evolució de l’art al segle XX. És un text amb una visió europea general, que connectava amb els grans corrents en català. En el vessant més polític Fuster és un referent ineludible, tot i que el meu pensament polític no ve gaire de les seves obres. La part més enginyosa de l’escriptura de Fuster em sembla interessant. No m’atreviria a dir que no es llegeix, però trobo que hi ha una part del pensament polític de Fuster que forma part del doble context de la dictadura a Espanya i de la Guerra Freda al món, amb tot el que implicava de fidelitats, d’estar a un costat o a un altre. Això fa que avui tinguem una perspectiva diferent. Potser fa també que una part del seu pensament polític estigui vinculat a una època concreta".

"El conflicte identitari valencià no s'ha resolt, la seua obra té molta vigència"

Mònica Richart. Escriptora de llibres com Violeta i el llop (Bromera, 2018), Va per l'aigua! (Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, 2019) i La dona invisible (Bullent, 2022)

"He d'admetre que no soc lectora d'assaig, en general. És un gènere que sé que em convindria llegir, però com que tinc poc temps d'oci acostume a prioritzar la novel·la, que és el que més m'agrada. De poesia també en llig poca. Així i tot, no pense que el meu cas siga representatiu: crec que la gent que llig assaig sí que connecta amb Fuster, malgrat que l'ideal de país que presenta no siga tan popular (dins del micromon que gosa desafiar el marc mental espanyol) com fa uns quants anys. El conflicte identitari valencià no s'ha resolt (es resolen mai, els conflictes identitaris?) i, per tant, la seua obra té molta vigència. Diria, això sí, que Fuster se cita més que no es llig". 

"Fuster em va obrir les portes a un gènere ben bé desconegut"

Gonçal López-Pampló. Escriptor de llibres com D'Ors a Fuster. Per una història de l'assaig en la literatura contemporània (PUV, 2017) i director editorial de Bromera

"Vaig començar a llegir l’obra de Joan Fuster durant l’adolescència. Fuster m’obria les portes a un gènere ben bé desconegut per a mi fins llavors, l’assaig, alhora que em descobria un estil de prosa, tant precisa com irònica, que es convertiria en un model d’escriptura. A hores d’ara encara tinc l’esperó de llegir els pocs llibres de l’autor que no he llegit. Però hi ha un goig encara més gran: retornar una vegada i una altra a les pàgines de Diccionari per a ociosos o Consells, proverbis i insolències, llibres d’una vigència absoluta, que enlluernaran de nou les joves generacions lectores".

"No he llegit Joan Fuster. I acuso, a l''Ara' i aquí"

Ricard Sunyol. Escriptor de Declaració d’invencions (Proa, 2022), Premi Mercè Rodoreda 2022.

"No he llegit Joan Fuster. I acuso, a l'Ara i aquí: els meus pares, que van bastir una llibreria a base de filosofia francesa, manuals trotskistes, quimmonzons i sergipàmies, i ni mig joanfuster; els professors de l'IES Mediterrània, que em van entaforar el simbolisme ocellívol i penós de la Rodoreda; el València CF i al Mendieta, per humiliar el club del meu cor, en honor i glòria de tots els valencians; i el fuster de baix de casa, que no es deia Joan però que va col·laborar a fer que, fruit d’un esternut, m'ennuegués amb unes serradures i sentís per sempre més una aroma de pi en tot el que menjo. Per tot això, no he llegit Joan Fuster."