Isaki Lacuesta: “La poesia ens fa vibrar el cervell i crea sinapsis”

BarcelonaEl director d’ Entre dos aguas, Isaki Lacuesta, recomana l’últim poemari de la nord-americana Robin Myers, Tener (Kriller 71 Ediciones). Lacuesta, lector habitual de poesia, té clar per què recomana una obra d’aquest gènere: “La poesia ens fa vibrar el cervell davant dels elements del món reubicats d’una manera diferent, fa que se’ns creïn sinapsis noves, i ens permet mirar la vida de noves maneres. Això resulta extremadament erogen”, assegura el director.

Els records d’un home anònim, sense ordre aparent, configuren els poemes de Tener. Al poemari hi apareixen els objectes i les persones que han estat en contacte amb el personatge i, a través de les seves relacions, es fa palesa la presència del temps. “Tots els poemes són dits per un home, possiblement un ancià, del qual anirem deduint que ha viscut en diferents ciutats i que ha treballat al mar, que ha vist de prop uns quants horrors i algunes meravelles”, diu Lacuesta, a qui agrada molt que Myres es posi en la pell d’un altre.

L’últim que el cineasta havia llegit abans d’endinsar-se en els versos de Myers era un altre poeta nord-americà, Ron Padgett. La poesia de Padgett es basa en l’observació de petits objectes quotidians, i en un inici va pensar que l’obra de Myers, que està escrita amb un llenguatge simple i proper, feia el mateix. “D’entrada em va colpir per la intensitat d’imatges molt concretes”, explica Lacuesta. Aquest detallisme el va dur a “associar-la a la tradició de poesia celebratòria del més tàctil i concret”. Però quan va continuar amb la lectura de l’obra, va veure que “la cosa no anava per aquí”. El que va descobrir, assegura, és que “Myers és bona fent poesia a tres escales alhora: amb la imatge llampec, amb el poema com a unitat formal i amb el llibre com un tot”.

Tener

Robin Myers. Traducció d'Ezequiel Zaidenwerg. Kriller. 71,14€