L’aventura transatlàntica d’una catalana el 1918

BarcelonaEl desembre del 1918, poc després del final de la Primera Guerra Mundial, Berta Casals agafa el transatlàntic Reina Victoria Eugenia cap a l’Argentina per casar-se amb un ric ramader de la Patagònia que pràcticament no coneix. Al port de Barcelona s’acomiada del seu pare, que s’acaba de casar amb una dona molt més jove. Així comença Passatge al nou món (Columna Edicions; Maeva en castellà), el nou llibre de Tània Juste (Barcelona, 1972). Com ja va fer amb L’hospital dels pobres i Temps de família (Premi Nèstor Luján), l’autora torna a principis de segle XX per narrar l’aventura d’una dona que busca una nova vida a l’altra banda de l’Atlàntic.

“Els tombants de segle m’interessen molt perquè es crea un estat psicològic especial, es deixa enrere una època i se’n comença una altra que és com un full en blanc, tot és possible i ens podem reinventar”, assegura Juste. La protagonista de la novel·la és agosarada: “Pren una decisió que a l’època és extraordinària: vol viure la gran aventura de la seva vida i viatja a l’altra punta del món, a un país com l’Argentina, amb molt de territori encara verge i per explorar. No sap què li espera”, diu l’autora. En el viatge per capbussar-se en la ment d’una dona de principis del segle XX, a Juste l’han acompanyat sobretot les lectures d’Irène Némirovksy, Stefan Zweig i una petita joia de Thomas Mann: Viaje por mar con Don Quijote.

Relacions intenses i obsessives

Les heroïnes de Juste acostumen a ser pioneres: “Es qüestionen els rols socials que els han donat i es plantegen canviar-los”. La possibilitat de començar de nou, d’iniciar una nova vida i deixar l’anterior enrere és un dels grans temes latents de la novel·la. L’escenari que ha escollit Juste és un transatlàntic enmig del mar d’on no es pot sortir i on les relacions que s’estableixen esdevenen molt intenses i fins i tot obsessives. “Més de dues setmanes de navegació donen per molt, per pensar sobre les decisions que s’ha pres, per somiar, per esperançar-se i per tenir por -assegura Juste-. Un transatlàntic de principis del segle XX és com una reproducció de la societat. La diferenciació de classes la marcaven les cobertes, on les condicions eren molt diferents: hi havia un gran contrast entre els de baix i els de dalt”. Una classe social no volia que res canviés ni renunciar als vells privilegis, i l’altra (acaba d’esclatar la Revolució Russa) ho volia canviar tot.

Al transatlàntic, la noia, que es relaciona amb passatgers de totes les cobertes, inicia una amistat amb la Irina, la filla de la Maya, una cèlebre ballarina de la Rússia imperial caiguda en desgràcia. “Les relacions que estableix la Berta al transatlàntic seran clau per a la seva vida i per al seu destí”, diu l’autora. L’amistat entre la Berta i la Irina també serveix a l’autora per reflexionar sobre el vincle entre mares i filles. “Hi ha tantes relacions com mares, i les expectatives que tenen els fills també són diferents”, reflexiona Juste.

L’escriptora s’ha documentat a fons consultant arxius, llegint diaris de viatges transatlàntics de l’època -alguns publicats i d’altres inèdits- i amb plànols originals del Reina Victoria Eugenia, el vaixell que cobria la línia regular de Barcelona a Río de la Plata.