Publicat per primera vegada el 1967, La meva Cristina i altres contes està integrat per setze de les millors narracions de Mercè Rodoreda (1908-1983). Hi ha la pertorbadora Una fulla de gerani blanc, un hipnòtic viatge esotèric ( El senyor i la lluna ), un directe a l’estómac del lector ( La gallina ), una relectura de la novel·la Bearn, de Llorenç Villalonga (La sala de nines ) i el flirteig -olfactivament pestilent, literàriament deliciós- amb la balena bíblica que es va empassar Jonàs ( La meva Cristina ). “De les cartes d’Armand Obiols a l’autora es desprèn que la majoria dels setze contes inclosos a La meva Cristina devien ser escrits a Ginebra entre el 1960 i el 1961, és a dir, al mateix temps que Rodoreda enllestia La plaça del Diamant (que aleshores es titulava Colometa ) i treballava en la redacció, després abandonada, de La mort i la primavera ”, escriu Jordi Cornudella a la notícia editorial.

Pel que fa a Viatges i flors, del qual s’ofereix l’edició del 2007 de Labutxaca -incorpora les esmenes de l’autora-, té una primera part escrita a finals de la dècada dels 70 a Romanyà de la Selva (“Viatges a uns quants pobles”) i una de segona que retorna el lector a l’esplendor creativa de la dècada dels 60 (“Flors de debò”). La brevetat i el lirisme són dues de les característiques d’aquest últim recull.