Albert Serra recomana les cartes d'Oscar Wilde: "És un personatge únic, no n'han existit dos com ell"

GironaLa literatura sempre ha ocupat un paper fonamental en la vida i obra d’Albert Serra. Com a lector extremadament format i entès, el cineasta banyolí proposa a l’ARA la seva particular recomanació d’estiu: un recull de cartes d’Oscar Wilde, reeditat recentment en castellà per Alba Editorial. Segons Serra, aquest compendi, que compren tot el periple vital de l’escriptor irlandès, permet apropar-se, des de la privacitat de l’autor, a un món ric i singular: “És un llibre molt instructiu, que passa ràpid. Descobreix Wilde com un personatge únic, no han existit dues persones com ell a la història”, diu el director. I, citant Borges, afirma: “Wilde, a més de ser enginyós, sempre tenia raó. Sempre amaga un fons de veritat”. 

Per a Serra, els llibres, més enllà de les pel·lícules, són una font de coneixement extremadament fructífera i, sobre aquestes cartes, el cineasta destaca sobretot el bagatge cultural que contenen: “Wilde havia tingut una educació de cultura clàssica, sobretot grega, i és molt interessant com, a finals del segle XIX, abans de la ruptura de les avantguardes, l’autor encara manifesta una passió lligada a la tradició antiga”, diu, i afegeix: “Les referències que fa són una eina absolutament apreciable per descobrir coses noves”. I acaba: “Tot el que t’ensenya només ho trobaràs als llibres, no a la vida. Ja no existeixen persones així”.

Serra coneix i admira l’obra literària d’Oscar Wilde, però mostra una predilecció especial per aquestes cartes: “Paradoxalment, tot i ser una persona tan enginyosa amb les paraules, aquí es trasllueix la seva dignitat moral, que, com passa sovint, i aquesta seria una de les seves últimes paradoxes, el va portar a la presó per la hipocresia dels altres”, diu el director. I continua: “També es fa evident la seva lleialtat i fidelitat amb els amics, la solitud com a creador i el seu interès primordial pels temes artístics”. Aquesta última lliçó Serra se la fa seva i la porta a la pràctica, ja que, segons el cineasta, “la vida només val la pena viure-la d’una forma artística”.