OBRO FIL
Opinió25/09/2020

La traducció entra a la conversa

Anna Guitart
i Anna Guitart

Fa pocs dies s’acabava la 38a Setmana del Llibre en Català. Era una edició difícil, més curta i en un lloc nou, el Moll de la Fusta de Barcelona, que generava molts dubtes i que va acabar sent un èxit rotund. Ben resolta, segura, amb el mar com a excel·lent substitut (ja veurem si definitiu o provisional) de l’habitual catedral, va tornar a ser l’habitual punt de trobada entre el sector del llibre i els lectors.

Jo vaig estar especialment contenta de veure-hi el Martí Sales. No el conec gaire, però no em vaig poder estar de felicitar-lo i de donar-li les gràcies per les seves magnífiques traduccions de L’any del mico, de Patti Smith (Club Editor), i de L’home il·lustrat, de Ray Bradbury (Males Herbes). Traduir bé (faig notar l’adverbi) em sembla una feina prodigiosa, i de molta responsabilitat: una mala traducció et pot esguerrar un bon llibre (també estic segura que hi ha traductors que milloren obres originals, per cert). Per això, trobo que no hem fet prou cas als traductors, que no han tingut prou presència.

Cargando
No hay anuncios

La bona feina

Durant aquesta Setmana, però, m’ha semblat percebre alguns canvis. Per exemple, he vist clients reconèixer, satisfets, traductors de llibres anteriors. També han estat tema de conversa: he sentit comentaris sobre “el Robinson de la Tallada” - Robinson Crusoe, de Daniel Defoe; traducció d’Esther Tallada (Bernat Metge Universal)- i “la Ferrante del Pau Vidal” - La vida mentidera dels adults, d’Elena Ferrante; traducció de Pau Vidal (La Campana)-, mentre d’altres celebraven que “el Clapés ha fet Valéry” - Tal qual, de Paul Valéry; traducció d’Antoni Clapés (Adesiara)-. Pot ser que el públic de la Setmana sigui especialment sensible al tema, però també fa temps que no sento aquell odiós i recurrent “el compraré en castellà, segur que la traducció serà millor”. Per això, penso: ¿podria ser que la bona feina de tants traductors al català i d’algunes editorials, que els fan presents a les cobertes, comenci a donar fruits? ¿Podria ser que els comencem a reconèixer com a autors? Ja seria hora, certament.