Des del 2016 l’ Ortografia catalana (OC) de l’IEC ens permet escriure sensepapers, sensefeina, sensellar, sensesostre o contrarellotge. Són neologismes que l’OC inclou en l’apartat “mots derivats per prefixació”, si bé el prefix és en realitat una preposició, una paraula, i per tant potser seria més exacte parlar de composició. De fet, la GIEC ja reconeix (p. 142) que “la frontera entre la composició i la prefixació no sempre és nítida”.
Sí que és nítid que s’han format aglutinant una preposició i un nom quan funcionen com a substantiu (per l’elisió del substantiu que acompanyarien) i que són invariables ( un/a sensepapers i dos/dues sensesostre ). Segons l’OC, no poden ser adjectius (“una contrarellotge” però “una cursa contra rellotge”). No és el criteri de l’ÉsAdir, que també aglutina l’adjectiu (“proves contrarellotge”) distingint-lo -potser massa subtilment- de la locució adverbial contra rellotge : “S’han reunit contra rellotge”.
Cap d’aquests mots, però, no és encara al DIEC, que admet (des del 1995) forabord (un motor fora bord), format pel mateix procés. Sí que trobo al Termcat sensesostre, sensellar i sensepapers, però no sensefeina (un dels exemples de l’OC), i això ens ve a dir que aquestes aglutinacions són sempre possibles però només entren als diccionaris quan l’ús les avala. (Si consulteu el Diccionari.cat només hi trobareu les locucions substantivades sense llar i sense sostre però si aneu via Enciclopèdia.cat al GDLC ja hi trobareu les formes aglutinades.)
Però què diferencia els sensellar dels sensesostre? ¿Els necessitem tots dos? Doncs sí, perquè per als sociòlegs no són sinònims. Una llar ésmés que un sostre. A més de protegir de la intempèrie, permet viure amb dignitat: és un habitatge familiar. Els sensesostre són només un subconjunt dels sensellar. Un víctima de la violència domèstica, per exemple, pot tenir un sostre i no tenir una llar.Sensellar tradueix homeless i té el derivat sensellarisme ( homelessness ),mentre que sensesostrisme és un derivat, ara per ara, inexistent.