Panels, pànels i panells, per què tres paraules?

L’actualitat obliga els mitjans a parlar de panells, panels o pànels. D’una banda,de panells solars o publicitaris i, de l’altra, dels panels o pànels formats per grups d’especialistes en un tema. Ara bé, per què tenim tres formes quan en castellà o en anglès només en tenen una, panel? L’origen dels tres mots és, en efecte, únic. Prové del llatí vulgar pannellus, diminutiu de pannus, que vol dir literalment drap o tros de tela. En teoria, el panell –el plafó o peça plana quadrangular de grans dimensions– l’hem agafat del francès antic, mentre que el pànel o panel seria un manlleu recent de l’anglès. I l’antigor del gal·licisme hauria justificat que se’n faci una catalanització, a diferència de l’anglicisme. La catalanització, però, no és producte de l’evolució popular (no apareix en cap text ni diccionari abans dels anys 70) sinó d’una decisió lexicogràfica moderna que primer va optar per pannell –la forma que sortia a la Gran Enciclopèdia Catalana, als seus diccionaris i al Gran Larousse Català– i després, a principis dels 90, per panell, que és com ja va aparèixer al DIEC (1995).

El sentit anglès prové del segle XIV: panel era el pergamí (similar a un tros de tela) amb la llista dels convocats per fer de jurat. D’aquí va passar a designar el mateix jurat i ara significa, per extensió, un grup d’experts que donen consell o opinió sobre una matèria. Mentre que la RAE opta per panel, l’IEC dona per bo tant pànel com panel. La doble forma respon al dilema que planteja optar per l’accentuació de la llengua original o per la més habitual i intuïtiva en la llengua pròpia. És el cas contrari de futbol, en què l’IEC només admet aquesta forma i, en canvi, la RAE accepta fútbol i futbol (habitual a Sud-amèrica). L’ús és qui al final pot decidir. Ara alguns diuen pànel, igual com diem còctel, píxel o càrtel, i d’altres panel. Jo més aviat em decanto per la forma plana encara que no amb la mateixa intensitat que us aconsello preferir pèrit a perit (totes dues formes correctes) davant el perill que algú acabi sent titllat de "mal perit".