Mario Camus, el cineasta que recordava que els espectadors som lectors

BarcelonaSón gent de cinema i de literatura que van néixer a la segona meitat dels anys 30, amb la guerra. El director Gonzalo Suárez mai no ha parat d'escriure novel·les, llibres de memòries, ha convertit en cinema La regenta, de Clarín, i amb Parranda va descobrir a molts espectadors l'obra de l'escriptor gallec Eduardo Blanco Amor. Al cine de Giménez Rico es troben Miguel Delibes i Felipe Trigo, i un s'adona que hi ha un vincle entre ells, una relació històrica. Jaime Camino pertany també a aquesta generació, encara que va optar per la memòria sense literatura, és a dir, per la literatura oral, i va filmar La vieja memoria al mateix temps, a finals de la dècada dels 70, que Ronald Fraser escrivia el seu llibre clàssic Recuérdalo tú y recuérdalo a otros, totes dues obres de testimonis i que també compartien tema, la Guerra Civil. Jaime Chávarri és un epígon, i amb El desencanto va transformar la literatura en vida. També és posterior Manuel Gutiérrez Aragón, que cada cop més s'ha lliurat a l'escriptura.

Però és veient les pel·lícules de Mario Camus quan els espectadors recordem que som lectors. Veure Los santos inocentes és com parlar amb algú d'un llibre que has llegit o que vols llegir. Hi ha una transmissió de la fascinació per la lectura. Llavors el cinema va adaptar molt Delibes, potser perquè abans tot era camp. També la literatura era camp. El món s'estava tornant camp a la manera que assenyalava Susan Sontag al seu assaig Notas sobre lo camp. El Camus rural s'oposa al Camus urbà, que va portar al cinema La colmena, de Cela. Aquesta ruptura entre el camp rural i la ciutat camp apareix també quan dirigeix les sèries de televisió Curro Jiménez i Los camioneros, totes dues amb l'actor Sancho Gracia. Els camins que Sancho Gracia fa a cavall en una sèrie, a l'altra els corre amb Pegaso, mitologies diferents.

Galdós, Arturo Barea, Lorca, José Mallorquí, Calderón. Aquests autors són al cinema i a la televisió de Mario Camus. I també Ignacio Aldecoa, escriptor que sent el màxim representant del realisme de la seva època no volia seguir sent realista, i del qual va adaptar Young Sánchez, Con el viento solano i Los pájaros de Baden-Baden. Amb la desaparició de Mario Camus ha mort també una manera de llegir. La de la gent que anava pel carrer amb un llibre a la mà.