L'exorcista de camp i l'exorcista de ciutat

BarcelonaImpossible no veure Paterson (Jim Jarmusch, 2016) sense recordar L'exorcista (William Friedkin, 1973). Al darrere dels dos films trobem el poeta William Carlos Williams. L'influx de Williams a Paterson es fa palès des del mateix títol de la pel·lícula, perquè també es diu Paterson un gran poema tel·lúric i autobiogràfic d'aquest autor. Per altra banda, Allen Ginsberg va ser un altre poeta tel·lúric lligat a Paterson (l'esmentada pel·lícula i la ciutat de Nova Jersey). L'un i l'altre eren tel·lúrics a la manera com ho va ser el seu far, Walt Whitman: mitjançant una fusió d'ecologisme, biografia i un patriotisme fet de toponímia. És dintre d'aquesta tradició tel·lúrica com trobem Carlos Williams a la novel·la L'exorcista, de William Peter Blatty (un bestseller dels anys setanta, fa poc recuperat en català per Obscura Editorial conjuntament amb Legió, la segona part que Blatty va escriure a la dècada següent).

William Carlos WIlliams hi fa de pont. Això passa al seu assaig anomenat En la raíz de América (Turner, 2002; edició original, 1925), en concret quan parla del reverend Cotton Mather, un purità que va donar suport als judicis a les dones de Salem sàdicament acusades de ser bruixes. Mather estava convençut que el dimoni maquinava rabiós contra els honestos puritans d'ençà que van arribar al Nou Continent i van fundar la virtuosa Nova Anglaterra. Deia textualment que existia “una horrible conspiració contra el país per part de la bruixeria” i que “legions encarnades” de dimonis empaitaven la gent honesta. A la mateixa època que Carlos Williams escrivia sobre les arrels d'Amèrica (que encara patim), el seu compatriota Robert E. Howard, pare de Conan el bàrbar, creava un altre dels seus personatges més aclamats, el purità Solomon Kane, caçador de dimonis. L'encert de William Peter Blatty (antic alumne dels jesuïtes de Georgetown, Washington DC) va ser inserir la tradició demoníaca en un entorn urbà. La translació des d'un món atàvic fins a les cinematogràfiques i inquietants finestres enceses es mostra a la mateixa novel·la. Tot comença quan, en una llunyana excavació, un jesuïta troba una estatueta d'un dimoni assiri, se l'emporta i esclata el sarau al chic barri de Georgetown, a la ribera del purità i bàrbar riu Potomac.