L'arribada de les formigues a l'Atlàntida (a la fi)

BarcelonaL'arribada de l'estiu es plasmava amb la lectura dels còmics de Namor, príncep submarí, i amb l'observació de les formigues. Sota els cartells que anunciaven a la vora de l'autopista visites al parc Río León Safari (si fa no fa, el Nairobi de Tarragona), l'única fauna a l'abast de la canalla que rondàvem pels solars eren les formigues i les seves llargues caravanes, que anunciaven la imminència de les caravanes de cotxes carregats de tovallons i de famílies per tota la carretera de la costa. Aleshores, aquesta carretera es deia la Nacional II, i el dibuixant Perich va publicar un llibre molt divertit amb el mateix títol. Després en va treure un altre que es deia Autopista.

El món encara progressava cap al col·lapse del planeta. L'Atlantis de Namor no va ser mai l'Atlàntida dels antics relats. En primer lloc, perquè no es deien igual, i aquesta diferència afegia un misteri nou i més ocult a tot el sigil que envoltava la llegenda del continent enfonsat, del qual van parlar el filòsof Plató al Timeu, i més en el Críties, i després l'ufòleg Charles Berlitz a El misterio de la Atlántida. En aquells dies, jo creia que em trobava més a prop de Berlitz que de Plató. Aquest miratge va ocasionar la presència als quioscos dels llibres de l'autor nord-americà, el més famós dels quals també feia molt estiu, ja que es deia El triángulo de las Bermudas.

Un estiu és un mar de temps, el mateix mar que torna any rere any. El juliol és un mes de dies rossos com la sorra de la platja; i l'agost és l'oceà inassumible que la segueix, un temps o un lloc on sembla no haver-hi civilització ni cap altra cosa que tingui a veure amb nosaltres. Per exemple, el regne de Namor. La mitologia també parla d'un regne fet de formigues transformades en éssers humans: els mirmídons. Aquesta història surt a Les metamorfosis d'Ovidi, i així mateix havia elogiat abans Homer la valentia dels guerrers mirmídons i del seu cap Aquil·les, a la Ilíada. El mestre ens va explicar que hi havia formigues obreres i formigues soldat. No sé pas si devien ser les mateixes. Però el submón on vivien era una Atlàntida de terra, un altre continent amagat. Els dies es convertien en formigues i passaven en filera. Avui l'Atlàntida és una platja tancada per risc de contaminació.