BarcelonaUna de les causes de la crisi de les democràcies prové de la manca de sobirania intel·lectual dels ciutadans que voten. L’acumulació d’informació, l’ús de retòriques enganyoses, la propaganda televisiva, fins i tot el rostre i l’envergadura dels candidats, i més elements, fan que molta gent voti una opció política sense gaire o cap coneixement de causa.

Un remei per a aquest mal resideix en l’educació de la ciutadania: una tasca de la qual en aquests moments ja no podem esperar grans resultats. L’altre remei és promoure entre els ciutadans un sentiment sòlid, impertorbable, de desconfiança: en principi, el millor que pot fer avui dia un subjecte de la res publica és malfiar-se, a priori, del que li diguin els polítics, del color que siguin.

A Barcelona es va crear l’any 1700, en temps de Carles II, la dita Acadèmia dels Desconfiats, promoguda per Pau Ignasi de Dalmases, que va reunir una part molt representativa dels ciutadans honrats i clergat de la ciutat amb categoria intel·lectual i posició honorable. Els Desconfiats –nom que s’acaba d’entendre a partir del lema d’aquesta acadèmia, Tuta quia diffidens, que es pot traduir com “Vaig segura perquè desconfio”, en un escut en què es veia un vaixell enfonsat per la tempesta, i un altre en terra ferma esperant el bon temps– no advocaven per l’escepticisme –que havia donat des de Montaigne tants de fruits, i més que en donaria en endavant–, sinó per una enorme cautela a l’hora d’estudiar qualsevol temàtica (història, geografia, belles lletres, ciències naturals, etc.) i un afany de saber –el famós sapere aude que més tard lloarien Kant i TV3– amb un esperit obert i liberal molt envejable. Desconfiaven d’aquells “errors comuns” que, ja entrat el segle, Feijoo va desgranar en el seu Teatro crítico, i confiaven, per al millorament espiritual de la societat (catalana i espanyola), en les virtuts del saber, la discussió i la ciència, que tot just despuntaven al continent per culminar en les fites de la Il·lustració. Eren pròpiament humanistes en el deixant de Pico i d’Erasme, i per això Dalmases va escriure: “El hombre nace abastecido de capacidad para todos los bienes; pero regulada ésta a expensas de su aplicación”. Van aplicar-se tant com van poder, fins que Felip V va clausurar l’Acadèmia l’any 1714 perquè molts dels seus membres havien defensat l’arxiduc Carles d’Àustria.