23/03/2022

De Khrusxov en parlarem un altre dia

2 min
Prohibit desitjar la mort  de Putin a Facebook

BarcelonaEl primer que es veu a les fotos més recents és que Putin s'ha engreixat una mica. Es podria dir que no és la mateixa persona. Ja no és l'exhibicionista que es passejava sense samarreta muntat a cavall, ni l'agent del KGB que agafava una arma com qualsevol altre agafa un refredat. Un president de Rússia (el país més gran del món) no pot ser un esquifit. Els seus predecessors Mikhaïl Gorbatxov i Borís Ieltsin eren més corpulents, semblaven portar a dins tota la burocràcia, tots els exèrcits i tots els kilòmetres de fronteres que li calen a un estat tan hipertrofiat i, malgrat tot, tan inevitable. I tot el vodka, en el cas de Ieltsin.

No sé si ho ha dit mai ningú, però Borís Ieltsin i Konstantín Txernenko (el darrer president de la Unió Soviètica íntegra) van portar el mateix pentinat. Això feia que per molt afany que hi mostrés, Ieltsin mai no aconseguia dessovietitzar-se. Gorbatxov havia sigut menys soviètic que Ieltsin, encara que fos força més marxista. Potser va ser el més marxista de tots els presidents de l'extinta URSS, d'ençà que Lenin va morir. Tots dos, Lenin i Gorbatxov, tenien la mateixa fe, encara que amb diferents esperances. Quan hi havia la política de blocs, l'icònic Leonid Bréjnev era tot un bloc en persona. Potser va ser el més físicament rotund dels presidents que van tenir els russos. Amb una sola de les seves celles es podia bastir el Mur de Berlín sencer. Tan sols al sinistre Iuri Andrópov li va mancar aquesta excel·lència de cos, i per aquesta raó el seu nom avui gairebé no és més que el títol d'una versió d'Os Resentidos de l'èxit Yummy, Yummy, Yummy, d'Ohio Express.

L'engreixament de Vladímir Putin s'ha produït a força de crims. També Lenin es deia Vladímir, però va tenir el seny de canviar-se el nom. Aquest Vlad es troba al llinatge de Vlad Drăculea, l'Empalador, el príncep valac que va donar a Dràcula materialitat històrica. Cada segle fabrica els seus tirans. Al segle XXI, Putin té l'aspecte d'un director de sucursal bancària que ha omplert tot el barri de preferents. Però allò que entre aquells era la missió del cínic, en Putin és la pulsió del sàdic. L'escriptor de misteri John Franklin Bardin deia que tot assassí té una part de bromista i viceversa. Potser, per aquesta raó, els dictadors semblen ridículs i fan por.

stats