L’obra de Juan Marsé (encara que molta gent li deia Joan) ha estat víctima d’una segregació absurda en el món de les lletres catalanes. Pel fet que va escriure sempre en castellà, la seva obra no ha estat mai considerada “nostra”.
Però, ¿no es pot entendre que és nostre tot allò que es produeix dins les fronteres -lingüísticament molt laxes, d’altra banda- de casa nostra, és a dir, del Principat? ¿Diríem mai d’un pintor, d’un escultor o d’un arquitecte -que treballen sense incorporar llenguatge a la seva obra, habitualment- que no són cosa nostrada pel fet, suposem-ho, que no parlessin català? De fet, els llenguatges de la pintura, l’escultura i l’arquitectura poden haver patit influències formals de països amb llengües molt distintes. Com aquestes coses, els senyals de nostretat de la literatura haurien de ser atribuïts al lloc de naixença i de residència de l’escriptor, més que no pas al fet que hagi emprat una llengua o una altra. Ara que el Club Editor traduirà al català una novel·la de Marsé, ¿continuarem dient que no és un escriptor nostre, o ja començarem a acceptar que ho és? Tot plegat procedeix d’un puritanisme, o d’una intransigència, que costen molt d’entendre.
Més encara: ¿quina és la realitat lingüística de Catalunya? Hi ha un tant per cent de població que parla català i n’hi ha un altre, no gaire diferent, que parla castellà: això és un fet, tant si ens agrada com si no. ¿Hauríem de negar la nacionalitat catalana, quan sigui el cas, a tots aquells que no parlin la llengua catalana? El país es quedaria amb quasi una meitat d’apàtrides.
Igualment pel que fa a la literatura: han viscut i viuen a Catalunya molts escriptors que fan servir una de les dues llengües que realment s’hi parlen, i que són catalans des de l’únic punt de vista que compta: han nascut i han viscut sempre aquí. ¿Com els hauríem de considerar? Quan siguem un estat tindran passaport català, perquè residiran a Catalunya. Llavors, ¿ells seran catalans, però la seva literatura serà espanyola? Hi ha alguna cosa que no lliga. Convé reivindicar la catalanitat de tots els nostres habitants, i encara convindrà vindicar-la més el dia de demà. Damunt, Marsé ha parlat a les seves novel·les, especialment, de Barcelona, ciutat catalana.
Kafka era txec, però escrivia en alemany: Praga està molt orgullosa que fos fill seu. Nabokov era rus i escrivia a Amèrica en anglès: als Estats Units n’estan ben joiosos, però a Rússia també. Marsé era català i escrivia en castellà: Catalunya el glorieja, Espanya i el món sencer també. I tots amics.