Èxit i fracàs de les lectures d’estiu

BarcelonaEstà a punt de passar. Abans que s’ompli de peus submergits en aigües cristal·lines i de paisatges espectaculars (aquest any, segurament menys llunyans), Instagram anirà ple de fotos de piles de llibres. També a Twitter començaran a aparèixer, de seguida, muntanyes de títols per llegir a l’estiu. A mi, m’encanten. M’agrada molt tafanejar les piles dels altres, posar el mòbil en horitzontal per llegir-ne bé els títols (us hi reconeixeu?). M’apunto els que sí, és veritat!, aquest el volia llegir, i busco referències dels que no em sonen gens si tenen alguna cosa que em cridi l’atenció. Però, sobretot, el que m’agrada és la il·lusió que hi posem.

Les piles no acostumen a tenir menys de sis exemplars. Tinc amics que amb prou feines han llegit dos llibres a l’hivern que es proposen devorar-ne una desena a l’agost. Jo mateixa vaig apartant les novetats que veig que no tindré temps de llegir durant l’any, i quan arriba el moment d’ajuntar-los em trobo amb quinze títols, més uns quants de fons que cada estiu treuen el cap (Anna Karénina, aquest agost serà per a tu, t’ho prometo!). El millor de tot és que en algun moment penso que realment aconseguiré llegir-los tots, i diria que no només em passa a mi. En tenim tantes ganes, d’aquestes lectures, que ens sembla que ens en sortirem. I el millor de tot és que fracassarem (perdoneu el realisme), però és igual: l’estiu següent tornarem a tenir la mateixa il·lusió i ens sentirem de nou lectors irreductibles, capaços de tot.

Aprofitem aquests dies en què encara som aquests lectors, plens d’ambició, i construïm piles ben altes. Que de moment els llibreters no puguin agafar vacances, tinguem-los entretinguts; que s’allargui l’esperit del Llibrestiu de dijous passat, que quina il·lusió triar els llibres per a les vacances. Jo em permeto fer-vos un suggeriment: agafeu algun llibre d’en Jordi Cussà. Cavalls salvatges (L’Albí), Formentera lady (Labreu) o El primer emperador i la reina lluna (Comanegra), que acaba de guanyar el premi Serra d’Or. Xalareu, i serà un bon homenatge a aquest gran escriptor que ens va deixar diumenge. Que la terra et sigui lleu, Jordi.