08/07/2022

Encantat d’escoltar-me

2 min

BarcelonaLes presentacions de llibres són una mostra a petita escala dels diferents tarannàs que podem observar en la vida quotidiana. No només els escriptors, sinó també la resta de participants, podran detectar algunes tòniques habituals en qualsevol esdeveniment literari en el qual es creï el següent clima: una persona que parla del que ha escrit i un públic o auditori que l’escolta. 

Una de les dinàmiques habituals en aquest format és obrir un torn de preguntes quan l’autor o l’autora han acabat de desenvolupar les respostes a les preguntes que ha formulat la persona que exercia de presentadora o moderadora. Així, el torn de preguntes és el moment dissenyat perquè els qui han llegit l’obra puguin exposar les seves opinions i els dubtes o percepcions que els ha generat la lectura amb vista a obtenir una rèplica per part de qui signa el llibre. Tècnicament.

Aquest intercanvi és francament gratificant la majoria de vegades, si bé existeix un perfil de participant que, talment com passa amb alguns entrevistadors o crítics culturals, sembla supeditar l’eventual resposta de l’escriptor a l’encert de la seva pregunta o comentari, com si qualsevol contestació de l’autor esdevingués quasi irrellevant en contrast amb la brillantor de l’aportació signada per l’interlocutor espontani. És graciós i alhora sorprenent que algunes persones vulguin assistir a aquesta mena d’actes amb la voluntat aparent d’evidenciar els propis coneixements fins al punt d’avantposar el seu parloteig envers la lectura per sobre d’allò que pugui aportar la persona que l’ha escrita, és a dir, que hi hagi persones que vagin a escoltar-se a llocs pensats per escoltar algú altre. 

A vegades sembla que la presentació del llibre aliè és un context tan vàlid com qualsevol altre per remarcar i fins i tot revalidar la cultura pròpia en companyia d’un autor que només pot quedar completament perplex davant l’agilitat amb què algú l’ha tornat prescindible. Prescindible, a més, en un acte que, d’entrada, estava pensat per al seu lluïment, si podem dir-ho així i si acceptem que qualsevol format que gira al voltant de l’obra d’una persona que és allà present comptarà amb un punt inevitable d’egolatria, no debades un escriptor vanitós o narcisista té alguna cosa de redundància.

stats