El primer que s’ha de fer amb les criatures és ensenyar-los a escoltar

Aquest mateix diari publicava dissabte passat un reportatge en què mares es planyien que els seus fills encara no sabessin llegir als vuit anys. Potser escriure, una mica; però llegir “automàticament” –aquesta era la paraula que sortia al reportatge–, encara no. Tot arriba quan l’educació és solvent; en aquest cas, no en podem culpar les noves tecnologies perquè se suposa que als vuit anys la mainada encara no les coneix (?).

No cal preocupar-s’hi massa. Flaubert (1821-1880), per exemple, no va arribar a llegir i escriure amb relativa “normalitat” fins als deu anys. Per això li deien “l’idiot de la famille”, i amb aquest títol Jean-Paul Sartre va començar un llibre (tres volums gruixuts) sobre l’autor de Normandia, que no va acabar.

Això sí: estava molt al cas del que deia la gent. És possible que li semblés que la gent deia tantes ximpleries, o coses tan fantasioses, que va decidir callar i no aprendre a llegir ni escriure fins força endavant. Hi ha veterinaris filòsofs que creuen que si els gossos no parlen és per la mateixa raó que Flaubert, portada fins a l’extrem: no parlen per no dir les mateixes tonteries que els homes. Sentir-hi, hi senten molt.

Però, com hem dit, aquell escriptor parava molta atenció al que deia la gent amb qui vivia. En una de les primeres cartes que es conserven d’ell, del primer de gener de 1831, al seu company Ernest Chevalier, li diu una cosa que profetitza tot allò en què es va basar la seva literatura o que el va moure, un dia, a escriure seriosament: “Si vols que ens associem per escriure, jo escriuré comèdies i tu escriuràs els teus somnis; i com que hi ha una dama que ve a casa i ens explica sempre ximpleries, les escriuré”. Com és sabut, va coronar la seva obra amb una de les més grans novel·les del segle XIX, Bouvard i Pécuchet (es troba en català), dedicada íntegrament a fer riota de la bêtise universal.

Tot plegat ens porta a concloure que el primer que s’ha de fer amb les criatures és ensenyar-los a escoltar, i a parlar amb eloqüència. Després arriben, totes soles, les arts de llegir i d’escriure.