Ahir es va tancar l’edició d’enguany de Liber, aquest cop celebrada a Barcelona. Els professionals del llibre fan i desfan pensant en el futur del seu negoci, que també és el nostre. L’última gran batalla ha estat la de la confrontació pantalla/paper, una confrontació, per cert, superada i no precisament a total satisfacció del sector electrònic. Almenys a casa nostra. És normal, els hàbits són difícils de canviar. I són molts anys d’associar el concepte de llegir amb un suport determinat (paper). Ara, la cosa és insistir que el que interessa és llegir, sigui com sigui. Els més interessats són, lògicament, les editorials amb vincles més forts amb el sector electrònic. Només que quan se superi aquesta intenció (llegim, llegim, com sigui!) esperem que no ens vulguin introduir sense possibilitat d’oposició un nou paradigma que vindria a ser: “Per què llegir ha de continuar sent la mateixa cosa de sempre?”

Nous lectors

I quedarien els antics, els que simplement deixen que les frases i els paràgrafs circulin tots solets, lliurement, per les neurones, provocant tota mena de sensacions de plaer, de neguit, etcètera. A l’altra banda hi hauria els nous lectors, amb pantalla i materials interactius. Aquests nous lectors necessitarien tota mena d’informació complementària i d’ajuts externs per fer anar endavant el procés de lectura. Aniríem, doncs, de la senzillesa a la hiperinformació per tal de dur la lectura a una situació tan orgànica, plàstica i visual com es pugui. Quan un personatge es tiri un pet, l’aparell llançarà un raig de pudor. No ens sembla bé ni malament. És probable que així guanyis “lectors”.

Llegir un llibre en línia, per exemple, amb un amic en un altre continent, amb inserts gràfics, visuals i finestretes amb informació complementària que s’obren a voluntat, és, ens sembla, una altra cosa. Això, deixant de banda, tal com està passant, que els finals tancats de les novel·les s’acabaran. Que cadascú es faci el seu. Tot plegat ve per dir que la frase que analitzàvem al principi, “L’important és llegir”, com que no podem deixar d’estar-hi d’acord, pot ser una mica tramposeta. I no t’estarien dient: “Cal llegir de la manera que sigui” sinó “Cal llegir de la manera que nosaltres vulguem”. Ei, i Déu nos en guard de ser malfiats!