UN TAST DE CATALÀ

Ex primer ministre i exministre de l’Interior

Alguns lectors em pregunten quan i per què els prefixos tipus ex-, anti-, sub- o vice- els escrivim aglutinats, amb guionet o separats. La norma actual, fixada a l’ Ortografia catalana ( IEC), preveu que s’escriguin aglutinats quan prefixen un sol mot ( exdiputat, antiboira ) i amb guionet quan el guionet desfà ambigüitats ( ex-pres, ex-portador ) i quan prefixen un mot començat amb majúscula ( ex-Iugoslàvia, anti- OTAN ), una xifra ( sub-21 ) o un sintagma lexicalitzat ( ex-alt càrrec, anti-pena de mort ). A l’ARA no veiem clar l’últim cas i entenem que per expressar que el prefix afecta un grup de paraules és millor l’espai que el guionet -que, al capdavall, uneix el prefix amb una única paraula-. Escrivim, per tant, ex alt càrrec i an ti pena de mort.

Però per què escrivim ex primer ministre o ex alt càrrec i, en canvi, exministre de l’Interior o excàrrec d’ERC? La resposta tècnica és que primer ministre o alt càrrec són sintagmes lexicalitzats i ministre de l’Interior o càrrec d’ERC no. Com ho sabem? Un exministre de l’Interior és un exministre i un excàrrec d’ERC és un excàrrec. En canvi, un ex primer ministre no és un exprimer ni un ex alt càrrec és un exalt.

La clau és saber si primer es forma un sintagma i després s’hi afegeix el prefix o primer s’afegeix el prefix a una paraula i després la paraula prefixada s’integra en un sintagma. En el primer cas surt com a sintagma del diccionari (sintagma lexicalitzat) i, per tant, ja entra com a sintagma a la frase. En el segon cas, entra com a paraula a la frase i és dins la frase que passa a ser sintagma.

És una norma complexa i de perfils imprecisos que comporta molts dubtes i incoherències. ¿Seria millor escriure els prefixos sempre aglutinats? ¿O sempre amb guionet? Sí si la prioritat és no complicar la vida al que escriu. No si la prioritat és facilitar la vida al que llegeix: fer més clara la lectura. En tot cas, si la norma es manté, hauria d’estar oberta a un grau de discrecionalitat i podria, fins i tot, ser considerada opcional.