MINÚCIES

Calvinisme

La Bíblia:  eina literària / GETTY Zoom

Una jove que afirma ser meitat dona meitat home, Marieke Lucas Rijneveld, ha obtingut fa poc el premi Man Booker International per una novel·la en què narra, amplificadament i metafòrica, el dol per la mort d’un germà seu quan ella tenia tres anys i el germà dotze. La novel·la ha estat traduïda, de moment, al castellà amb el nom La inquietud de la noche a l’editorial Temas de Hoy.

En una conversació telefònica amb un periodista de per aquí, Marieke Lucas -la noia insisteix en aquesta marca de doble gènere en els seus noms de fonts- diu haver superat totes les discussions a l’entorn de la identitat sexual que omplen avui tants debats i tantes fantasies. És mig home i mig dona, com ja hem dit, i n’està la mar de satisfet/a. Sembla una bona solució als problemes de la definició de gènere, bona part dels quals estan més basats en la ideologia que en la psicologia.

Però hi ha un altre element que permet assegurar que farem una lectura profitosa d’aquest llibre: Marieke Lucas diu haver estat molt influïda per la lectura de la Bíblia -suposem que es refereix també al Nou Testament, perquè el nom masculí, Lucas, l’ha tret d’aquí, no de la Bíblia hebrea-, a més de la lectura de Harry Potter i la pedra filosofal, llibre, com tota la sèrie, que demostra a les criatures que la imaginació dels homes no té límits. La de les dones encara menys.

És força natural que aquest autor reconegui el pes dels llibres sagrats de les tres grans religions monoteistes -amb les variacions que són del cas entre jueus, cristians i musulmans-, atès que és fill dels Països Baixos, un dels llocs del continent en què va arrelar de manera més sòlida la doctrina protestant del calvinisme. Hi ha moltes tradicions, als nostres dies, que poden influir en un escriptor novell; però la Bíblia no sol formar part d’aquest solatge a gairebé cap país, ni tan sols a Israel.

Això sí: hi ha molt poca literatura de qualsevol segle posterior a Sant Jeroni, fins ben entrat el segle XX, que no s’hagi fet amb una orella parada als esdeveniments del món, o del saeculum, i l’altra orella parada a les ensenyances dels Llibres ( bíblia és el plural de llibre, en grec), que remeten a un temps vastíssim: saecula saeculorum. Només recordaré tres fites d’aquesta influència: la poesia de sant Joan de la Creu; Moby Dick, de Melville, i bona part de l’obra del nostre Salvador Espriu. A aquesta llarga nòmina d’escriptors influïts per la Bíblia s’afegeix, avui, el nom de l’escriptor i escriptora Marieke Lucas Rijneveld. Doncs l’enhorabona.